Bali

Des que vaig comensar l'aventura, m'ha passat sovint de tenir sentiments contradictoris quan deixava un pais... I es que la tristesa de deixar Australia, un dels somnis de la meva vida, era enorme, i m'entrava melangia de pensar que potser no hi tornaria en uns anys... Totes aquelles persones, aquells locs, aquelles experiencies quedaven enrere. Pero la tristor contrastava amb l'excitacio de comensar una nova etapa, de descobrir un nou pais, una nova cultura, i la incertesa del que m'esperava...
Aixi vaig aterrar a Denpasar, la capital de Bali. BAli es una de les desenes d'illes (o centenars) d'Indonesia que te com a principal religio l'hinduisme, amb un corrent propi. Hi viuen aproximadament 3 milions d epersones i val a dir que son gent molt especial, tenen un caracter especial. Mai els falta un somriure, la felicitat els envaix, i son uns devots dels seus deus. De fet, d ele stres setmanes que vaig ser a l'illa, gairebe dues se les van passar de cerimonies i rituals! I es que a cada casa hi ha un petit temple on fan les ofrenes diaries. No els deu faltar bona sort amb tanta ofrena! Els deus deuen estar ben contents...
A mes, alla vaig coincidir amb l'any nou segons l'hinduisme a Bali. Ells l'anomenen Nyepi, el Dia del Silenci. Se suposa que aquest die els deus vigilen l'illa i s'hi passegen, i si veuen gent o llum es poden emprenayr molt i molt... Per tant, aquell dia tothom s'ha de quedar a casa o a l'hotel sense sortir i sense electricitat durant 24 hores. Si surts i t'enxampen poys anar a la preso... Es una manera diferent de celebrar l'any nou, en silenci i a casa, de fet els balinesos ni mengen... HAurieu d'haver vist com els turistes (jo inclos) i els no balinesos compraven desesperats el dia abans al supermercat... i es que tot era tancat i ningu podia sortir al carrer!
Val a dir que aquella va ser una experiencia, com en podriem dir, religiosa? Es va fer forsa llarg el dia, i la nit encara mes!
Els homes vesteixen una especie de faldilla, el sarong, i un mocador al cap. De la mateixa manera que en altres paisos d'Asia, tot s'ho prenen amb molta tranquil.litat, potser massa... Jo sempre dire que per fer un treballador occidental, en calen 2 de balineos...
Bali es coneguda pels seus temples i per la seva gent, pero sobretot per les seves platges blanques i el corall que provoca unes onades perfectes... El mar es encisador, pero les onades que rep de tant en tant el fan molt perillos i cada any hi ha victimes mortals causa de les onades gegants... I de la inconsciencia d'alguns principiants, per desgracia. I es que la marea pot jugar males passades, i quan baixa e smolt facil que una onada t'esclafi contra el corall...
Jo em vaig endur un parell de mals records que em van frenar una mica les ganes d'agafar onades grans i em van col.locar al lloc que em pertocava... Quan le sonades son mass grans i estas despistat, et poden fer una rentada que t'impediex sortir a la superficie en gairebe un minut... I la sensacio es molt desagradable, just quan veus la llum i creus que surts, una altra onada t'enfonsa...
M'hauria agradat fer mes surf, pero les limitacions em van marcar... A vegades les onades eren massa grans o no tenia prou nivell, pero tot i aixi vaig tenir bone sjornades d'onades perfectes!
Al sud hi ha la peninsula de Bukit amb tot de platges de corall que son famoses a tot el mon: Bingin, Padang-Padang i Uluwatu (que rep les onades mes grans i on van els professionals), de fet s'hi fan competicions cada any...
Vaig passar les 3 setmanes a Kuta, diguem-ne la principal destinacio turistica de Bali, on van tenir lloc els atemptats fa uns anys enrere. Es horrible, massificat, ple de turistes, venedors, discotecques, res a veure amb la resta de l'illa... Pero es on hi havia tot el moviment i on vaig trobar un hotelet molt barat. A mes, tenia totes les facilitats (bons restaurants, platja, internet, supermercat). Suposo que le fet de llogar un motoreta i anar amunt i avall em va ajudar a suportar-ho... Be, tambe he de reconeixer que era ple de sueques de vacances...
M'haurieu d'haver vist, una motoreta, una taula de surf, i tota l'illa per recorrer! VAig veure platges precioses, temples en penya-segats, volcans, camps d'arros que semblaven terrasses... I tambe vaig haver de combatre l'estres que suposa conduir a Asia, es una bogeria! Tothom te pressa, tothom vol passar, tohom et pita... Encara em pregunto perque no em va passar res...

Cairns - Darwin

Despres de navegar per les illes de somni m'esperava la Gran Barrera de Corall. Vaig fer ruta fins a Cairns, on la Gran Barrera es a 60 km i es la part d'Australia que queda mes a prop del corall... I el que semblava un avantatge es va convertir en un inconvenient. Com que es a una hora i mitja en vaixell, tothom hi va; per tant, despres que cada dia passin per sobre el corall centenars i centenars de persones, el mal es evident. M'esperava una meravella de la naturalesa, pero les 3 immersions que hi vaig fer van ser forsa decebedores... Els milers de peixos i les tonalitats i els colors del corall que m'havia imaginat es van convertir molts peixos i un corall fet malbe. Tot i aixi era impressionant, diversitat de peixos, taurons, tortugues, molt de corall... Pero es notava molt l'escalfament global i la presencia de l'home... El corall estava trencat i no hi havia tants peixos com m'havien venut!!
Suposo que no vaig escollir be la companyia ni la ruta i vaig anar on va tothom... LA propera vegada cal informar-se'n be i anar a un altre lloc sense tants turistes. Be, en realitat, sense tants japonesos! LA majoria eren japonesos, quina gracia que fan alguns... Son com nens que necessiten algu que els acompanyi a passejar... Quan eren a l'aigua semblava que tinguessin 5 anys!!! Sempre m'han despertat molta simpatia.
A Cairns no hi ha gaire cosa per veure. Es una destibacio turistica per la Gran Barrera de Corall, pero fora de l'aigua val a dir que es una ciutat forsa avorrida! Te una lagoon, com Brisbane i... i... Molts ratpenats a la nit, pero molts... Mires al cel i semblen centenars d'ocells, pero despres t'adones que la forma de les ales es una mica diferent. I no fan 15 centimetres, fan un metre!!!
Despres de la capbussada vaig fer una excursio pel rainforest, com erem al tropic, vaig pensar que seria interessant. LA veritat es que un cop he viatjat per Tailandia i Cambodja, la selva o bosc no era gaire diferent a Australia... Ara, durant l'excursio el guia ens va explicar moltes coses sobre els aborigens de la zona i vam visitar un parell de parcs naturals. Tambe vaig poder observar unes quantes aranyes gegants, de lluny, esclar... Em vaig remullar en unes quantes cascades per oblidar-me de la calor asfixiant de Cairns. Si a Brisbane em desfeia, a CAirns bullia!!!

De Cairns vaig volar fins a Darwin, al Northern Territory. Darwin es una ciutat del nord d'Australia que fa de port cap a Asia i de pont cap als parcs naturals de Bungle-Bungle, Litchfield i Kakadu. Els rius del voltant son plens de cocodrils: els salties, d'aigua salada, i els freshies, d'aigua dolsa. I els carrers hi trobes Coocodrilos Dundee... Son els australians del nord, rudes, apassionats per la cervesa... PEro tambe n'hi ha molts que s'estimen la natura i el seu entorn i preserven i promouen la cultura aborigen. DE fet, la zona de parcs naturals pertany als aborigens, be, el govern australia diu que pertany als aborigens pero en realitat es seva, si no ho vaig entendre malament. D'aquesta terra va sorgir el didjeridoo, l'instrument que es un tros de fusta en forma de tub que fa sorolls estranys... I es complicadissim de tocar! A Australia l'han adoptat com a instrument nacional i se'n troben arreu, pero son naturals del nord. Els aborigens els feien servir per a cerimonies i per a explicar i cantar les histories dels seus avantpassats i del Dreaming.
Vaig contractar un safari de 3 dies pel Parc NAtural de KAkadu i el de Litchfield, pero com que era l'epoca de pluges molts camins estaven inundats i no vam poder visitar els paisatges i les cascades mes coneguts, pero vam anar a altres parts del parc que no eren pas lletges! Com que feia massa calor i el sol era massa fort ens aixecavem cada dia a les 4:30 o les 5 i feiem cami abans que fos insuportable. Durant una de les excursions vam visitar un lloc sagrat per al aborigens que era ple de pintures mil.lenaries. Molt especial... Les pintures representaven cerimonies i sers mitologics relacionats amb el Dreaming.
Ara, sort que ens feiem una remullada a les cascades perque si no us prometo que no ho explico... Quina calor, quina deshidratacio, quina suor continua... No se pas com s'ho feien els aborigens per caminar tan tranquils per aquestes terres...
El guia tambe ens explicava la flora i la fauna del parc, que feien servir els aborigens per menjar, per matar el cuc, per beure, etc. Moltes de les plantes eren verinoses, pero tenien truc, si les deixaves en remull tres dies i les bullies, ho deixaven de ser... Despres et venia al cap quants aborigens havien mort per aprendre allo!
Kakadu ve de Gagudju, una de les llengues que parlaven els aborigens del parc. Moltes d'aquestes llengues han desaparegut o les parlen les petites comunitats que hi viuen. A Darwin hi viuen molts aborigens, pero em van sembla perduts, de la mateixa manera que a Alice Springs (al desert). Molts han trobat un lloc fent pintures tradicionals, pero molts australians els ronnden per xuclar-los els diners que els donen per les pintures. D'altres fabriquen didjeriddoos... I dáltres beuen...
Despres de voltar durant 3 dies per la zona, vaig arribar a la conclusio que m'agradaria tornar, estar-me una temporada pel Northern Territory, visitar altre parcs i entrar en contacte amb els aborigens i la seva cultura.

Brisbane - Fraser Island - Whitsunday Islands

Despres de l'aventura per l'outback, vaig volar fins a Brisbane, Brissie, pels amics. La tercera ciutat mes gran d'Australia i coneguda per la moguda nocturna. Ara, tambe coneguda per la xafogor... Insuportable, a vegades tenia la sensacio que em desfeia... En realitat no em va semblar tan atractiva com Sydney o Melbourne pel que fa a cultura, pero si que es veritat que te alguna cosa especial que la fa molt agradable i propera (si no pensem en la calor..., esclar). No es a la costa, pero la creua el riu Brisbane i li dona un encant diferent. Aixo si, com qualsevol gran ciutat australiana que no pot gaudir de platja, te una lagoon, una especie de piscina publica que imita la platja...
Nomes m'hi vaig estar does dies perque no tenia ni temps ni diners, i basicament m'hi vaig quedar pel festival Soundwave, un macrofestival de 6 escenaris amb els Nine Inch NAils de caps de cartell... Va ser un dels concerts de la meva vida!

D'alla vaig agafar un autobus cap a Rainbow Beach una d'aquestes platges precioses de la costa australiana, pero aquesta estava tocant a Fraser Island, l'illa de sorra blanca mes gran del mon. I es cert... A part, es l'unic lloc d'Australia on queden els dingos purs, una especie de gossos salvatges unica al mon. Si, a Australia hi ha moltes coses uniques... Diuen que els dingos son perillosos, pero a mi em van semblar uns gossos adorables! Ara vaig seguir les indicacions i ni m'hi vaig acostar. Els australians tenen una obsessio per conservar tot la flora i la fauna increible... Ara, despres es foten els cangurs com si res!
Be, aixi doncs, vaig fer una expedicio de tres dies en 4x4 per l'illa, basicament conduiem per la platja... La sorra era com una autopista! Val a dir que l'illa era plena de backpackers com jo que conduien 4x4 en grups de 10 i tothom acampava al costat de la platja. Molta beguda, poc menjar i massa festa nocturna... El meu grup i tres grups mes vam acampar junts... Es a dir, la primera nit va ser boja! Mai havia vista 40 persones borratxes en tan poca estona! Els del meu grup van ser molt llestos (si, jo tambe!) i com que vam deixar la radio encesa tota la nit al dia seguent no teniem bateria... Sort que un bon home australia es va parar a ajudar-nos i vam poder seguir en ruta!
Ara, el millor de l'illa son les platges; be, la platja principal que es quilometrica, els llacs d'aigua cristal.lina, les dunes... Una meravella! Diria que aquesta illa es un dels paratges d'australia que mes m'ha agradat. Era especial, diferent... NOmes dos inconvenients: tenir una platja preciosa al davant i no poder'thi banyar per culpa dels taurons i els corrents, i les mosques gegants d'uns 10 cm que et burxaven constantment (i no pas 3 0 4, centenars!).
El tercer dia un dels cotxes dels altres grups va quedar atrapat en una bassa gegant d'aigua... Se'ls va omplir el cotxe d'aigua i van haver de demanar ajudar per treure el cotxe d'alla... 2200 dolars australians els va costar la broma! Conduir un 4x4 com aquell per la platja es tota una experiencia, pero si no s'ha conduit mai i hi ha poques neurones la cervell passa el que passa...

L'ultim dia va ser arribar a RAinbow Beach i marxar... Vaig agafar un autobus cap a Airlie Beach, un poblet turistic que hi ha a 12 hores cap al nord i que es just al davant de les Whitsunday Islands. Alla m'esperaven 2 dies navegant en un veler de competicio!
Despres de les inundacions que hi va haver entre Airlie Beach i Cairns em pensava que no podriem ni sortir a navegar... Pero el sol em va acompanyar i fer un temps perfecte.
Si hagues de decidir quin lloc es el paradis, segurament escolliria una de les illes Whitsunday. Concretament la platja de Whitehaven. La verdor dels arbres, la blancor de la sorra i un turquesa encisador que delectarien qualsevol Robinson Crusoe... No m'importaria gens aixecar-me cada mati i contemplar aquesta bellesa...
Val a dir que aquestes illes son una destinacio de rics i vividors amb peles... A mes son aprop de la Gran Barrera de Corall i les aigues son plenes de peixos i corall... En una de les illes em vaig banyar amb peixos que feia tres cops el meu cap... Ara, ens haviem de banyar amb una licra especial perque hi havia unes medusses mortals rondan per la zona... Unes 80 especies de medusses i jo...
Un cop vista una illa, les altres eren identiques... Pero navegar entre les illes va ser tota una experiencia! Els paisatges eren molt evocadors, pero la companyia, ja no tant... Hi havia 15 nord-americans de 20 anys que es van passar els 2 dies ben torrats (i no nomes pel sol!)...

Outback - Uluru - Kings Canyon

Justament el dia que vaig deixar Byron Bay va començar a ploure a bots i barrals, va fer fred... Marxava trist... I quina coincidència que fos un dia tan gris... 

Vaig volar fins a Melbourne, on vaig passar una nit i em vaig trobar amb l'Elisenda (Xendins, pels amics...) de la facultat. Li vaig encolomar tot el que no volia carregar durant el viatge que reprenia... Pobreta, va haver de carregar la meva taula de surf... Això sí a canvi d'un sopar quan torni!

Al dia següent vaig volar a Alice Springs, una ciutat al mig del desert des d'on surten els tours per a l'Uluru (o Ayers Rock, o el clítoris gegant! Fora bromes, és un monòlit roig que sobresurt entre els arbusts del desert australià). La veritat és que té força història, uns quants museus i molst aborígens perduts i sense horitzó enganxats a la beguda... Quan els vaig veure em vaig preguntar perquè bevien tant i es passaven el dia ajaguts o voltant per la ciutat... M'inquietava, eren els veritables amos d'Austàlia i estaven en aquella situació...

La resposta me la va donar en Dave, el guia del tour de tres dies i dues nits pel desert que vaig contractar (amb 23 persones més, esclar). En Dave era una espècie de Cocodrilo Dundee, de veritat, el típic australià de l'outback (territori intern d'Austràlia, la major part del qual és àrid) ,un  vogan, que dirien aquí (és una paraula despectiva per referir-se als rednecks australians, és a dir, com un equivalent de pagesot). Barret estil cowboy, veu de mascle, botes... És un dels molts australians que va sentir la crida de l'outback i se'n va anar a conèixer bé el seu país i a cultivar el seu arrelament amb el país.

En Dave em va explicar que els aborígens tenen més de 40.000 anys d'història (increïble!), però fa 200 anys van arribar els anglesos, els van sotmetre, els van prendre les terres i els van desterrar. Per tant la manera de viure i de concebre el món i la vida es va començar a perdre...

La seva resposta va ser que si li passés a ell, també cauria en la beguda... Suposo que no va gaire errat... Tot i els esforços dels governs australians, els aborígens no troben el seu lloc en la nova Austràlia i hi ha poca integració...

No tenien un sistema d'escriptura fins que els blancs van começar a intentar transcriure la seva llengua. El coneixement el transmitien a través de les històries, de les pintures i de la supervivència dia a dia. La història dels aborígens es basa en el Dreamtime, una espècie de connexió amb els somnis amb la qual expliquen els seus orígens, els seus mites, les narracions dels seus viatges i l'espai-temps on tenen lloc.

Els aborígens eren nòmades, però això no vol dir que no tinguessin béns materials. Quan els colons anglesos els van treure les terres van arruinar en part una cultura que es basava en una relació molt especial amb la terra. De fet, la relació que hi tenien és molt diferent de la nostra i la percebien de diferents maneres que ens és impossible de concebre. La terra és la font de la vida i ells són part de la aterra, no és un medi on es mouen. Així doncs, l'Uluru pertany a la tribu dels Anangu, que dona permís als viatgers per visitar  la seva terra. Per ells l'Uluru és un lloc sagrat, de fet significa 'lloc de trobada' en la seva llengua i el consideren el melic del món. A més hi duien a terme ritus, les dones hi anaven a parir i hi tenen lloc moltes històries de la seva mitologia  que encara avui es poden observar en la fisonomia del monòlit. 

La visita a l'Uluru em va marcar molt. Trobo que és molt encertat això de 'lloc de trobada', fins i tot ara milers de turistes de tot el món s'apleguen per contemplar-lo. Allà vaig sentir que era un lloc especial, diferent i ple de màgia.... Pujar-hi va ser una experiència mística!

Us imagineu que els habitants d'Atapuerca haguessin viscut fins ara i haguessin transmès la seva cultura i les seves creences i poguessin interpretar les seves pintures per a nosaltres? Doncs més o menys això passa amb els aborígens...

Un altre dia vam visitar Kata Juta, que significa 'molts caps', és un fenomen del terreny molt semblant a l'Uluru però amb molts caps ovalats... Tan impactant com l'Uluru. El roig, en contrast amb el groc i el verd dels arbres i els arbustos i aquella blavor penetrant del cel... 

És curiós com les diferents cultures conceben el món. Els aborigens no comptaven com nosaltres. Per ells és 1, 2, 3... I després del 3 ja no hi hacap nombre concret, hi ha el genèric 'molts'. És a dir, si vaig comprar fruita i vull 5 peres, diré "Vull moltes peres". O quant costa aquest cotxe? Molts euros! Quantes cerveses vols? Moltes! Com ens compliquem la vida... Jo que de matemàtiques sempre he fallat, ho hauria tingut molt fàcil si haguués nascut a Austràlia uns mil anys enrere... Bé, finalment, comptant, el Kata Juta té 36 caps. Molts.

A mi em sembla una cultura fascinant. La relació amb la terra, la concepció del món... Hi ha una història popular que diu que quan el capità Cook va arribar a Austràlia i estava explorant l'illa es va trobar amb un aborigen que arrossegava un cangur. Cook, que no havia vist mai un cangur, li va preguntar:

- Què és això?

I l'aborigen li va contestar:

- Gangaroo.

Cook va entendre kangaroo i d'aquí ve el nom del marsupial. Però en realitat l'aborigen, que no sabia anglès, li va contestar "no t'entenc" en la seva llengua.

El tercer dia de safari pel desert vam visitar el King's Canyon. Una meravella de la naturalesa, quins paisattges... Va ser una llarga caminada d'unes hores que gairebé em deixa deshidratat, però va ser dels paisatges més bonics que he vist a AUstràlia. En Dave, el guia, ens va explicar moltes coses sobre la flora de la regió i com els aborigens utilitzaven la natura per viure, però va fer un comentari que em va sorprendre i que crec que era del tot encertat. Si mires el paisatge d el'outback  sembla  que estigui dibuixat per puntets. No sé si és pels colors, per la calor o per la deshidratació... Però tenia raó, a més ell creu que no és una coincidència que les pintures aborígens es basin en puntets, que és la fisonomia de l'ouback.

Byron Bay

Que puc dir de Byron Bay... Es un lloc que crea opinions contradictories. Es un petit poblet a prop de Brisbane i a uns quants quilometres de Sydney i que esta situat a la costa est australiana, just al limit dels estats de New South Wales i Queensland.
Abans era un colonia hippie que molts van escollir per establir-se i fer una vida tranquil.la, pero el turisme va apareixer i l'ha acabat transformant totalment. Ara es un de les principals destinacions turistiques de la costa est, i no m'estranya, perque els paisatges i l'entorn son meravellosos. Esta format per una badia impressionant, un cap amb vistes espectaculars a la badia i el mar, un far que sembla que vigila des de l'altura del cap Byron i una platja quilometrica i gairebe deserta... A l'interior hi ha bosc, muntanyetes, rius i cascades. No cal res mes!

Durant el viatge, a Tailandia, vaig coneixer un noi de Barcelona, en Fali, que fa uns anys que fa surf i em va recomanar que anes a Byron BAy, que era ideal per aprendre a fer surf i que era una meravella. Aixo em va fer canviar tots els plans: en lloc de viure a Sydney vaig anar de pet a Byron, i vaig decidir que dedicaria com a minim un mes i mig a parendre fer surf, ja que segurament aconseguiria un treball de merda, com a minim ho podria amb alguna cosa que em fes content de veritat. Tambe em va pralar d'Indonesia i de les onades meravelloses que hi trobaria... Per tant, vaig decidir deixar Nova Zelanda per al proxim viatge per Oceania.

Vaig arribar a Byron un parell de dies abans de Nadal, temporada alta a Australia, i vaig estar-me uns dies a casa d'un australia que vaig coneixer a TAilandia, en Jordan... LA seva faminlia em va acollir molt be, vaig passar el dia de NAdal amb ells i em vaig sentir una mica en familia. Els seus amics em van trobar una feinaeta i un casa compartida. LA veritat es que ara ho penso i coneixer en Jordan va ser clau perque tot sortis be! Tot i que amb ell no ens vam acabar fent gaire perque anava una mica la seva...

LA feina era, com he dit, una merda... VAig estar gairebe 2 mesos rentant plats, assecant copes i ajudant una mica al a cuina, tot per uns 7 euros l'hora... En un mes no vaig tenir cap dia de festa (ho vaig decidir jo perque necessitava els diners) i em vaig anar cremant molt! El restaurant es deia Cyprus Tree, i era d'un australia nascut a Xipre que per mi no era gaire bon cuiner... No em donava ni sopar, el malparit! Pero jo a vegades n'agafava pel meu compte o la cuinera (encantadora) me'n donava, i a en Glenn tambe. EN Glenn era un nord-america que li va tocar patir les escridassades del nostre cap, com a mi, pero compartiem penes i era mes suportable!
Sort que em vaig comprar la taula de surf i vaig comensar a estar unes horetes cada dia a l'aigua... Aixo em feia felis, de veritat, em quedava un somriure permament durant tot el dia despres de fer surf. I no m'importava ala feina, perque l'endema al mati tornava afer surf... Ara, el dia que no hi havia onades o no hi podia nara em faltava alguna cosa... Es tan addictiu!

Be, pero no penseu que aixo es fotre't a l'aigua i ja t'aguantes, no... Em va costar, i al principi es molt frustrant i et sents patos com un anec... Pero quan veus que millores i que comences a agafar les onades, la sensacio es indescriptible! Si em pregunten amb que em quedo si amb aixo o el sexe, no se que respondre... Es plaer, gloria, benestar... Pero una cosa si que tinc clara, i es que et canvia la vida i un cop comences costa parar!

Normalment anava a la platja de Wategos, a sota del far del cap Byron, a l'esquerra. Era una meravella! Onades lentes i largues que emvan ajudar molt a comensar! A mes, gairebe cada mati apareixien un grup de dofins que venia a jugar, saltar les onades... Ara, em van espantar mes d'un cop! No sabeu quina sensacio es veure dues ombres negres amb forma de tauro acostant-se sota l'aigua diractament cap a tu... I es que tambe hi havia taurons, si! Taurons tigre! En vaig veure un una vegada a Tallow's Beach, la platja que hi ha a la dreta del far i que es quilometric... No vaig durar dos segons me s al'aigua... de fet no vaig tornar a aquella platja.... Pero no eren perills, tambe hi havia moltes tortugues, i a vegades estava esperant un onada i de cop veia que una roca es movia a sota l'aigua i despres teria el cap una tortuga enorme! Increible! Tambe hi havia mantes, pero nomes les vaig veure des de dalt del far.
A l'esquerra de Wategos hi havia la platja principal de Byron Bay amb un punta que es deia The Pass, que quan hi havia bones onades era perfecte... Feia tub i tot! Pero les corrents eren massa fortes i sempre era plena de locals gairebe professionals i jo alla al mig nomes molestava...
A la platja principal tambe hi havia una part que es deia The Wreck, amb una part d'un vaixell o alguna cosa semblant que apreixia entre les onades i a vegades ere fins i tot perillos...

(CONTINUARA)