Cairns - Darwin

Despres de navegar per les illes de somni m'esperava la Gran Barrera de Corall. Vaig fer ruta fins a Cairns, on la Gran Barrera es a 60 km i es la part d'Australia que queda mes a prop del corall... I el que semblava un avantatge es va convertir en un inconvenient. Com que es a una hora i mitja en vaixell, tothom hi va; per tant, despres que cada dia passin per sobre el corall centenars i centenars de persones, el mal es evident. M'esperava una meravella de la naturalesa, pero les 3 immersions que hi vaig fer van ser forsa decebedores... Els milers de peixos i les tonalitats i els colors del corall que m'havia imaginat es van convertir molts peixos i un corall fet malbe. Tot i aixi era impressionant, diversitat de peixos, taurons, tortugues, molt de corall... Pero es notava molt l'escalfament global i la presencia de l'home... El corall estava trencat i no hi havia tants peixos com m'havien venut!!
Suposo que no vaig escollir be la companyia ni la ruta i vaig anar on va tothom... LA propera vegada cal informar-se'n be i anar a un altre lloc sense tants turistes. Be, en realitat, sense tants japonesos! LA majoria eren japonesos, quina gracia que fan alguns... Son com nens que necessiten algu que els acompanyi a passejar... Quan eren a l'aigua semblava que tinguessin 5 anys!!! Sempre m'han despertat molta simpatia.
A Cairns no hi ha gaire cosa per veure. Es una destibacio turistica per la Gran Barrera de Corall, pero fora de l'aigua val a dir que es una ciutat forsa avorrida! Te una lagoon, com Brisbane i... i... Molts ratpenats a la nit, pero molts... Mires al cel i semblen centenars d'ocells, pero despres t'adones que la forma de les ales es una mica diferent. I no fan 15 centimetres, fan un metre!!!
Despres de la capbussada vaig fer una excursio pel rainforest, com erem al tropic, vaig pensar que seria interessant. LA veritat es que un cop he viatjat per Tailandia i Cambodja, la selva o bosc no era gaire diferent a Australia... Ara, durant l'excursio el guia ens va explicar moltes coses sobre els aborigens de la zona i vam visitar un parell de parcs naturals. Tambe vaig poder observar unes quantes aranyes gegants, de lluny, esclar... Em vaig remullar en unes quantes cascades per oblidar-me de la calor asfixiant de Cairns. Si a Brisbane em desfeia, a CAirns bullia!!!

De Cairns vaig volar fins a Darwin, al Northern Territory. Darwin es una ciutat del nord d'Australia que fa de port cap a Asia i de pont cap als parcs naturals de Bungle-Bungle, Litchfield i Kakadu. Els rius del voltant son plens de cocodrils: els salties, d'aigua salada, i els freshies, d'aigua dolsa. I els carrers hi trobes Coocodrilos Dundee... Son els australians del nord, rudes, apassionats per la cervesa... PEro tambe n'hi ha molts que s'estimen la natura i el seu entorn i preserven i promouen la cultura aborigen. DE fet, la zona de parcs naturals pertany als aborigens, be, el govern australia diu que pertany als aborigens pero en realitat es seva, si no ho vaig entendre malament. D'aquesta terra va sorgir el didjeridoo, l'instrument que es un tros de fusta en forma de tub que fa sorolls estranys... I es complicadissim de tocar! A Australia l'han adoptat com a instrument nacional i se'n troben arreu, pero son naturals del nord. Els aborigens els feien servir per a cerimonies i per a explicar i cantar les histories dels seus avantpassats i del Dreaming.
Vaig contractar un safari de 3 dies pel Parc NAtural de KAkadu i el de Litchfield, pero com que era l'epoca de pluges molts camins estaven inundats i no vam poder visitar els paisatges i les cascades mes coneguts, pero vam anar a altres parts del parc que no eren pas lletges! Com que feia massa calor i el sol era massa fort ens aixecavem cada dia a les 4:30 o les 5 i feiem cami abans que fos insuportable. Durant una de les excursions vam visitar un lloc sagrat per al aborigens que era ple de pintures mil.lenaries. Molt especial... Les pintures representaven cerimonies i sers mitologics relacionats amb el Dreaming.
Ara, sort que ens feiem una remullada a les cascades perque si no us prometo que no ho explico... Quina calor, quina deshidratacio, quina suor continua... No se pas com s'ho feien els aborigens per caminar tan tranquils per aquestes terres...
El guia tambe ens explicava la flora i la fauna del parc, que feien servir els aborigens per menjar, per matar el cuc, per beure, etc. Moltes de les plantes eren verinoses, pero tenien truc, si les deixaves en remull tres dies i les bullies, ho deixaven de ser... Despres et venia al cap quants aborigens havien mort per aprendre allo!
Kakadu ve de Gagudju, una de les llengues que parlaven els aborigens del parc. Moltes d'aquestes llengues han desaparegut o les parlen les petites comunitats que hi viuen. A Darwin hi viuen molts aborigens, pero em van sembla perduts, de la mateixa manera que a Alice Springs (al desert). Molts han trobat un lloc fent pintures tradicionals, pero molts australians els ronnden per xuclar-los els diners que els donen per les pintures. D'altres fabriquen didjeriddoos... I dáltres beuen...
Despres de voltar durant 3 dies per la zona, vaig arribar a la conclusio que m'agradaria tornar, estar-me una temporada pel Northern Territory, visitar altre parcs i entrar en contacte amb els aborigens i la seva cultura.

Brisbane - Fraser Island - Whitsunday Islands

Despres de l'aventura per l'outback, vaig volar fins a Brisbane, Brissie, pels amics. La tercera ciutat mes gran d'Australia i coneguda per la moguda nocturna. Ara, tambe coneguda per la xafogor... Insuportable, a vegades tenia la sensacio que em desfeia... En realitat no em va semblar tan atractiva com Sydney o Melbourne pel que fa a cultura, pero si que es veritat que te alguna cosa especial que la fa molt agradable i propera (si no pensem en la calor..., esclar). No es a la costa, pero la creua el riu Brisbane i li dona un encant diferent. Aixo si, com qualsevol gran ciutat australiana que no pot gaudir de platja, te una lagoon, una especie de piscina publica que imita la platja...
Nomes m'hi vaig estar does dies perque no tenia ni temps ni diners, i basicament m'hi vaig quedar pel festival Soundwave, un macrofestival de 6 escenaris amb els Nine Inch NAils de caps de cartell... Va ser un dels concerts de la meva vida!

D'alla vaig agafar un autobus cap a Rainbow Beach una d'aquestes platges precioses de la costa australiana, pero aquesta estava tocant a Fraser Island, l'illa de sorra blanca mes gran del mon. I es cert... A part, es l'unic lloc d'Australia on queden els dingos purs, una especie de gossos salvatges unica al mon. Si, a Australia hi ha moltes coses uniques... Diuen que els dingos son perillosos, pero a mi em van semblar uns gossos adorables! Ara vaig seguir les indicacions i ni m'hi vaig acostar. Els australians tenen una obsessio per conservar tot la flora i la fauna increible... Ara, despres es foten els cangurs com si res!
Be, aixi doncs, vaig fer una expedicio de tres dies en 4x4 per l'illa, basicament conduiem per la platja... La sorra era com una autopista! Val a dir que l'illa era plena de backpackers com jo que conduien 4x4 en grups de 10 i tothom acampava al costat de la platja. Molta beguda, poc menjar i massa festa nocturna... El meu grup i tres grups mes vam acampar junts... Es a dir, la primera nit va ser boja! Mai havia vista 40 persones borratxes en tan poca estona! Els del meu grup van ser molt llestos (si, jo tambe!) i com que vam deixar la radio encesa tota la nit al dia seguent no teniem bateria... Sort que un bon home australia es va parar a ajudar-nos i vam poder seguir en ruta!
Ara, el millor de l'illa son les platges; be, la platja principal que es quilometrica, els llacs d'aigua cristal.lina, les dunes... Una meravella! Diria que aquesta illa es un dels paratges d'australia que mes m'ha agradat. Era especial, diferent... NOmes dos inconvenients: tenir una platja preciosa al davant i no poder'thi banyar per culpa dels taurons i els corrents, i les mosques gegants d'uns 10 cm que et burxaven constantment (i no pas 3 0 4, centenars!).
El tercer dia un dels cotxes dels altres grups va quedar atrapat en una bassa gegant d'aigua... Se'ls va omplir el cotxe d'aigua i van haver de demanar ajudar per treure el cotxe d'alla... 2200 dolars australians els va costar la broma! Conduir un 4x4 com aquell per la platja es tota una experiencia, pero si no s'ha conduit mai i hi ha poques neurones la cervell passa el que passa...

L'ultim dia va ser arribar a RAinbow Beach i marxar... Vaig agafar un autobus cap a Airlie Beach, un poblet turistic que hi ha a 12 hores cap al nord i que es just al davant de les Whitsunday Islands. Alla m'esperaven 2 dies navegant en un veler de competicio!
Despres de les inundacions que hi va haver entre Airlie Beach i Cairns em pensava que no podriem ni sortir a navegar... Pero el sol em va acompanyar i fer un temps perfecte.
Si hagues de decidir quin lloc es el paradis, segurament escolliria una de les illes Whitsunday. Concretament la platja de Whitehaven. La verdor dels arbres, la blancor de la sorra i un turquesa encisador que delectarien qualsevol Robinson Crusoe... No m'importaria gens aixecar-me cada mati i contemplar aquesta bellesa...
Val a dir que aquestes illes son una destinacio de rics i vividors amb peles... A mes son aprop de la Gran Barrera de Corall i les aigues son plenes de peixos i corall... En una de les illes em vaig banyar amb peixos que feia tres cops el meu cap... Ara, ens haviem de banyar amb una licra especial perque hi havia unes medusses mortals rondan per la zona... Unes 80 especies de medusses i jo...
Un cop vista una illa, les altres eren identiques... Pero navegar entre les illes va ser tota una experiencia! Els paisatges eren molt evocadors, pero la companyia, ja no tant... Hi havia 15 nord-americans de 20 anys que es van passar els 2 dies ben torrats (i no nomes pel sol!)...