Que puc dir de Byron Bay... Es un lloc que crea opinions contradictories. Es un petit poblet a prop de Brisbane i a uns quants quilometres de Sydney i que esta situat a la costa est australiana, just al limit dels estats de New South Wales i Queensland.
Abans era un colonia hippie que molts van escollir per establir-se i fer una vida tranquil.la, pero el turisme va apareixer i l'ha acabat transformant totalment. Ara es un de les principals destinacions turistiques de la costa est, i no m'estranya, perque els paisatges i l'entorn son meravellosos. Esta format per una badia impressionant, un cap amb vistes espectaculars a la badia i el mar, un far que sembla que vigila des de l'altura del cap Byron i una platja quilometrica i gairebe deserta... A l'interior hi ha bosc, muntanyetes, rius i cascades. No cal res mes!
Durant el viatge, a Tailandia, vaig coneixer un noi de Barcelona, en Fali, que fa uns anys que fa surf i em va recomanar que anes a Byron BAy, que era ideal per aprendre a fer surf i que era una meravella. Aixo em va fer canviar tots els plans: en lloc de viure a Sydney vaig anar de pet a Byron, i vaig decidir que dedicaria com a minim un mes i mig a parendre fer surf, ja que segurament aconseguiria un treball de merda, com a minim ho podria amb alguna cosa que em fes content de veritat. Tambe em va pralar d'Indonesia i de les onades meravelloses que hi trobaria... Per tant, vaig decidir deixar Nova Zelanda per al proxim viatge per Oceania.
Vaig arribar a Byron un parell de dies abans de Nadal, temporada alta a Australia, i vaig estar-me uns dies a casa d'un australia que vaig coneixer a TAilandia, en Jordan... LA seva faminlia em va acollir molt be, vaig passar el dia de NAdal amb ells i em vaig sentir una mica en familia. Els seus amics em van trobar una feinaeta i un casa compartida. LA veritat es que ara ho penso i coneixer en Jordan va ser clau perque tot sortis be! Tot i que amb ell no ens vam acabar fent gaire perque anava una mica la seva...
LA feina era, com he dit, una merda... VAig estar gairebe 2 mesos rentant plats, assecant copes i ajudant una mica al a cuina, tot per uns 7 euros l'hora... En un mes no vaig tenir cap dia de festa (ho vaig decidir jo perque necessitava els diners) i em vaig anar cremant molt! El restaurant es deia Cyprus Tree, i era d'un australia nascut a Xipre que per mi no era gaire bon cuiner... No em donava ni sopar, el malparit! Pero jo a vegades n'agafava pel meu compte o la cuinera (encantadora) me'n donava, i a en Glenn tambe. EN Glenn era un nord-america que li va tocar patir les escridassades del nostre cap, com a mi, pero compartiem penes i era mes suportable!
Sort que em vaig comprar la taula de surf i vaig comensar a estar unes horetes cada dia a l'aigua... Aixo em feia felis, de veritat, em quedava un somriure permament durant tot el dia despres de fer surf. I no m'importava ala feina, perque l'endema al mati tornava afer surf... Ara, el dia que no hi havia onades o no hi podia nara em faltava alguna cosa... Es tan addictiu!
Be, pero no penseu que aixo es fotre't a l'aigua i ja t'aguantes, no... Em va costar, i al principi es molt frustrant i et sents patos com un anec... Pero quan veus que millores i que comences a agafar les onades, la sensacio es indescriptible! Si em pregunten amb que em quedo si amb aixo o el sexe, no se que respondre... Es plaer, gloria, benestar... Pero una cosa si que tinc clara, i es que et canvia la vida i un cop comences costa parar!
Normalment anava a la platja de Wategos, a sota del far del cap Byron, a l'esquerra. Era una meravella! Onades lentes i largues que emvan ajudar molt a comensar! A mes, gairebe cada mati apareixien un grup de dofins que venia a jugar, saltar les onades... Ara, em van espantar mes d'un cop! No sabeu quina sensacio es veure dues ombres negres amb forma de tauro acostant-se sota l'aigua diractament cap a tu... I es que tambe hi havia taurons, si! Taurons tigre! En vaig veure un una vegada a Tallow's Beach, la platja que hi ha a la dreta del far i que es quilometric... No vaig durar dos segons me s al'aigua... de fet no vaig tornar a aquella platja.... Pero no eren perills, tambe hi havia moltes tortugues, i a vegades estava esperant un onada i de cop veia que una roca es movia a sota l'aigua i despres teria el cap una tortuga enorme! Increible! Tambe hi havia mantes, pero nomes les vaig veure des de dalt del far.
A l'esquerra de Wategos hi havia la platja principal de Byron Bay amb un punta que es deia The Pass, que quan hi havia bones onades era perfecte... Feia tub i tot! Pero les corrents eren massa fortes i sempre era plena de locals gairebe professionals i jo alla al mig nomes molestava...
A la platja principal tambe hi havia una part que es deia The Wreck, amb una part d'un vaixell o alguna cosa semblant que apreixia entre les onades i a vegades ere fins i tot perillos...
(CONTINUARA)
