Justament el dia que vaig deixar Byron Bay va començar a ploure a bots i barrals, va fer fred... Marxava trist... I quina coincidència que fos un dia tan gris...
Vaig volar fins a Melbourne, on vaig passar una nit i em vaig trobar amb l'Elisenda (Xendins, pels amics...) de la facultat. Li vaig encolomar tot el que no volia carregar durant el viatge que reprenia... Pobreta, va haver de carregar la meva taula de surf... Això sí a canvi d'un sopar quan torni!
Al dia següent vaig volar a Alice Springs, una ciutat al mig del desert des d'on surten els tours per a l'Uluru (o Ayers Rock, o el clítoris gegant! Fora bromes, és un monòlit roig que sobresurt entre els arbusts del desert australià). La veritat és que té força història, uns quants museus i molst aborígens perduts i sense horitzó enganxats a la beguda... Quan els vaig veure em vaig preguntar perquè bevien tant i es passaven el dia ajaguts o voltant per la ciutat... M'inquietava, eren els veritables amos d'Austàlia i estaven en aquella situació...
La resposta me la va donar en Dave, el guia del tour de tres dies i dues nits pel desert que vaig contractar (amb 23 persones més, esclar). En Dave era una espècie de Cocodrilo Dundee, de veritat, el típic australià de l'outback (territori intern d'Austràlia, la major part del qual és àrid) ,un vogan, que dirien aquí (és una paraula despectiva per referir-se als rednecks australians, és a dir, com un equivalent de pagesot). Barret estil cowboy, veu de mascle, botes... És un dels molts australians que va sentir la crida de l'outback i se'n va anar a conèixer bé el seu país i a cultivar el seu arrelament amb el país.
En Dave em va explicar que els aborígens tenen més de 40.000 anys d'història (increïble!), però fa 200 anys van arribar els anglesos, els van sotmetre, els van prendre les terres i els van desterrar. Per tant la manera de viure i de concebre el món i la vida es va començar a perdre...
La seva resposta va ser que si li passés a ell, també cauria en la beguda... Suposo que no va gaire errat... Tot i els esforços dels governs australians, els aborígens no troben el seu lloc en la nova Austràlia i hi ha poca integració...
No tenien un sistema d'escriptura fins que els blancs van começar a intentar transcriure la seva llengua. El coneixement el transmitien a través de les històries, de les pintures i de la supervivència dia a dia. La història dels aborígens es basa en el Dreamtime, una espècie de connexió amb els somnis amb la qual expliquen els seus orígens, els seus mites, les narracions dels seus viatges i l'espai-temps on tenen lloc.
Els aborígens eren nòmades, però això no vol dir que no tinguessin béns materials. Quan els colons anglesos els van treure les terres van arruinar en part una cultura que es basava en una relació molt especial amb la terra. De fet, la relació que hi tenien és molt diferent de la nostra i la percebien de diferents maneres que ens és impossible de concebre. La terra és la font de la vida i ells són part de la aterra, no és un medi on es mouen. Així doncs, l'Uluru pertany a la tribu dels Anangu, que dona permís als viatgers per visitar la seva terra. Per ells l'Uluru és un lloc sagrat, de fet significa 'lloc de trobada' en la seva llengua i el consideren el melic del món. A més hi duien a terme ritus, les dones hi anaven a parir i hi tenen lloc moltes històries de la seva mitologia que encara avui es poden observar en la fisonomia del monòlit.
La visita a l'Uluru em va marcar molt. Trobo que és molt encertat això de 'lloc de trobada', fins i tot ara milers de turistes de tot el món s'apleguen per contemplar-lo. Allà vaig sentir que era un lloc especial, diferent i ple de màgia.... Pujar-hi va ser una experiència mística!
Us imagineu que els habitants d'Atapuerca haguessin viscut fins ara i haguessin transmès la seva cultura i les seves creences i poguessin interpretar les seves pintures per a nosaltres? Doncs més o menys això passa amb els aborígens...
Un altre dia vam visitar Kata Juta, que significa 'molts caps', és un fenomen del terreny molt semblant a l'Uluru però amb molts caps ovalats... Tan impactant com l'Uluru. El roig, en contrast amb el groc i el verd dels arbres i els arbustos i aquella blavor penetrant del cel...
És curiós com les diferents cultures conceben el món. Els aborigens no comptaven com nosaltres. Per ells és 1, 2, 3... I després del 3 ja no hi hacap nombre concret, hi ha el genèric 'molts'. És a dir, si vaig comprar fruita i vull 5 peres, diré "Vull moltes peres". O quant costa aquest cotxe? Molts euros! Quantes cerveses vols? Moltes! Com ens compliquem la vida... Jo que de matemàtiques sempre he fallat, ho hauria tingut molt fàcil si haguués nascut a Austràlia uns mil anys enrere... Bé, finalment, comptant, el Kata Juta té 36 caps. Molts.
A mi em sembla una cultura fascinant. La relació amb la terra, la concepció del món... Hi ha una història popular que diu que quan el capità Cook va arribar a Austràlia i estava explorant l'illa es va trobar amb un aborigen que arrossegava un cangur. Cook, que no havia vist mai un cangur, li va preguntar:
- Què és això?
I l'aborigen li va contestar:
- Gangaroo.
Cook va entendre kangaroo i d'aquí ve el nom del marsupial. Però en realitat l'aborigen, que no sabia anglès, li va contestar "no t'entenc" en la seva llengua.
El tercer dia de safari pel desert vam visitar el King's Canyon. Una meravella de la naturalesa, quins paisattges... Va ser una llarga caminada d'unes hores que gairebé em deixa deshidratat, però va ser dels paisatges més bonics que he vist a AUstràlia. En Dave, el guia, ens va explicar moltes coses sobre la flora de la regió i com els aborigens utilitzaven la natura per viure, però va fer un comentari que em va sorprendre i que crec que era del tot encertat. Si mires el paisatge d el'outback sembla que estigui dibuixat per puntets. No sé si és pels colors, per la calor o per la deshidratació... Però tenia raó, a més ell creu que no és una coincidència que les pintures aborígens es basin en puntets, que és la fisonomia de l'ouback.
