Han estat 4 dies esgotadors a Bangkok. Mai havia passta tanta calor en ma vida... Em dutxava tres cops al dia i sorti al carre i ja semblava que no ho hagues fet...
Tot i aixi, Bangkok es una ciutat amb molt d'encant. He visitat el temples principals (wat) i les zones mes turistiques, alguns barris i llocs que volia veure els he dexat per la proxima visita.
El primer dia vaig a estar al Wat Po i el Grand Palace, fonamentals per als budistes tailandesos. Al Wat Po hi ha el buda estirat, que es immens i representa el seu pas cap al Nirvana. I el Grand Palace es on centre religios on tambe hi ha estances del rei. Aqui, per cert, si parles malament del rei te'n vas a la preso... Vull dir si algu et denuncia! Mes o menys com alla, que l'insultes i te'n vas a la preso o el denuncies per imjuries i acabas jutjat!!! El veneren molt aqui, no se si per obligacio o per devocio... Per totes le sparadetes corre una foto del rei quan era jove amb l'Elvis! Imagineu-vos si el veneren que cada dilluns la majoria de tailandesos porten una samarreta groga amb l'escut reial perque es el dia que va neixer el rei! I jo quan ho vaig veure vaig pensar, collons, aqui a Tailandia es pitjor que a casa nostra, hi ha mes funcionaris que no-funcionaris!
Un altre dia tambe vaig visitar el Wat Arun, un temple amb unes vistes increibles decorat amb trossos de ceramica (estil Gaudi) que els xinesos, segles enrere, van descarregar al costat del riu perque no la volien... El riu no es apte per a banys, pero sempre es un descans passar-hi amb barca: la brisa i la sensacio de no haber-te menjar el fum dels cotxes, tuk-tuks (taxis-moto asiatics) i dels autobusos del transit caotic de Bangkok es forsa gratificant...
Tambe vaig visitar el mercat de Xatutxak, immens, no te l'acabes... Ara be, va ser tota una fita sortir sense comprar res! Suposo que la motxilla que m'esperava a l'habitacio de la pensio em frenava... Coim pesa! He hagut de desfer-me d'unes quantes...Soc un backpacker de pa sucat amb oli! Pero de les experiencies se n'apren...

A les nits he estat per Kao Sahn Road, la Rambla de Bangkok, perque ens entenguem... Pero mes caotica, amb mes paradetes, i molta, molta mes gent... Alla feia una cervesa i dempre coneixia algu, si no ho havia fet ja durant el dia... Tambe es on hi ha molts ladyboys, es a dir transsexuals que no ho semblen! Es a dir, que tenen uns cossos i unes cares mes femenins que els moltes altres noies. En se d'algun que s'ha endut una sorpresa... i tambe hi les discoteques per a guiris...
No son gaire recomanables, la veritat...

Despres de BAngkok volia visitar les antigues capitals: Ayuthaya i Sukhotai, de cami a Chiang Mai. Pero he decidit deixar-he per a mes endavant... Tenia al cap una cosa: Pai (un poblet hippie i bohemi del nord). He fet parada un dia i ig a Chiang Mai, la bohemia gran ciutat del nord (la segona mes gran del pais). I la veritat es que ha estat tot un descans despres de Bangkok. A Chiang Mai hi ha molts temples, tot es mes tranquil, hi ha mes arbres i la ciutat te un aire mes de poble, tot i el milio i mig d'habitants... Amb un vespino llogada, m'he endinsat un altre cop en el mon de conduir per l'esquerra (si, com a Anglaterra). I encara estic viu, aixo si, despres d'un parell de sustos! Amb la vespino en feia mes via, perque no volia perdre i temps i arribar a Pai, ja us explicare perque...
A la nit, A Chiang Mai hi ha una zona amb molts bars d'estil rasta-reggae amb musica en directe. Esta molt be, hi ha molt de moviment! ames hi ha molts estudiants.

Fart de temples, cursos de cuina, oferta de massatges, he arribat a Pai. Aqui tot el temps es para. O com a minim tot va molt mes lent. Hi ha un ambient de pau i harmonia... Deu ser pels hppies que s'hi han instal.lat, o per la tranquil.litat de la zona... No ho se, pero estic en un bungalow per a mi solet, tambe amb una vespino per moure'm i a gaudir del relax... Esta molt be, hi ha un ambient molt bohemi i es ple de backpackers. Estic just al costat de myanmar i de Laos, i m'entren ganes d'anar a baixar el riu Mekong o d'anr fins al temples de Bagan, a Myanmar... Pero tot arribara! No hi ha cap pressa.
Amb la vespino vaig als salts d'aigua, m'endinso pels poblets de la zona o vaig a veure els camps de preservacio d'elefants (en realitat son atraccions turistiques on tene els elefants com gossos i els treuen a passejar cada poc temps...Fa una mica de pena la veritat. Jo al principi em pensava que eren una especie de pensio per a elefants retirats, ja que el govern ha prohibit utilitzar-los per a la carrega...).
Estic molt be a Pai, quina tranquil.litat... L'unica cosa que m'altera son els mosquits! Ah, i la quantitat d'insectes i anaimals que em venen a visitar al bungalow... Avui m'he despertat amb uns quants companys de llit, si! No es apte per a escrupulosos...
La veritat es que ara em sento de vacances, gaudint d ela gastronomia, dels passejos, de les noves companyies... Pai enamora, la veritat. Llastima que d'aqui a poc temps perdra l'esssencia que te ara... A vegades tinc la sensacio que hi contribueixo...

Proxima parada: Phiket i Ko Phi Phi (platges d'aigua cristal.lina, reserva natural submarina, es on es va rodar La Playa)! el cos em demana platja!

Bangkok connection

Be, ja soc a BAngkok. Fa tres dies que no paro de suar... Semblo un pollastre a l'ast! EMs embla que no m'hi acostumare mai!) El primer contacte amb Asia es una mica impactant. Caos, contaminacio, masses al carrer... Pero m'agrada, es diferent i te un encant especial. Ara be, tembe es veritat que ja en comenso a estar una mica fart de Bangkok. La proxima parada es Chiang MAi, la antiga capital del Nord, la segona ciutat mes gran de TAilandia, un centre cultural per als tailandesos (i espero que no sigui una olla a pressio com BAngkok!).

Aqui tot es barat menys la cervesa, que costa el mateix que alla! EL menjar es baratissim; de fet, molta gent no te cuina a casa seva i directament menja als centenars i centenars de paradetes de menjar... No m'estranya, barat i molt bo. Aixo, picant, bastant picant. Jo, tot innocent, tot just arribar demano un plat d'arros amb carn, en una paradeta, sense recordar que havia llegit que el picant es tradicional... Doncs, demano el mes picant, si, tot valent (mes aviat innocent)! Com picava! Abans no m'agrava el picant, i ara ja m'hi he acostumat. Aixo si, la meva alimentacio es basa en arros i fideus...

Estic en una pensio a Kao Sahn Road, el centre de reunio dels guiris, es horrible, pero es un bon lloc per coneixer backpackers. Tambe es un bon lloc perque els turistes es deixin enlluernar per les belleses locals. Quines dones, per nosaltres son molt exotiques, per es que son precioses! Aixo si, busquen els turistes per treure'n tants diners com poden! ( a Kao Sahn Road, vull dir) ALgunes ho deuen fer per pobresa, a d'altres els deu agradar el turista amb pell vermella (tots ben torrats!), i moltes s'acaben venent... N'hi ha que venen amor, perque molts estrangers en queden ben enamorats! La veritat es que si no m'han ofert boom-boom, suki-suki, pom-pom mil vegades, no m'ho han ofert cap! Pero aqui no entro... Em sembla, que miro mes cap a les backpackers! Aixo si, aqui si portes rastes, ets un deu!!!

Els tailandesos son molt macos, simpatics i sempre somriuen... Primer t'intenten vendre alguna cosa, perque per ells ets un dolar amb potes, pero despres hi parles i comencen a perdre aquesta visio...

Una altra fauna que hi ha per aqui son les rates i els les cuques... Vas caminant i te'n vas trobant! No pas a tot arreu, pero a la meva pensio som veins amb alguna cuca i alguna rata...

Queden 12 horetes...

Aquests dies m'he anat acomiadant de la gent i era una sensació estranya... Era com si no fos un comiat real... Tinc la sensació que fins que no arribi a Bangkok i senti tailandès al carrer i vegi els ulls allargats de la gent, no en seré conscient! Això sí, tinc la sensació de viure una cosa especial, que no és corrent, que m'omple per dins i em fa sentir molt viu!

Bé, vull dir-vos, als torracollons (sí, torrAcollons), que vaig fer un atac preventiu per veure si hi quèieu... Però no, així que 1-o. Guanyo jo. S'escriu amb a torracollons! (eh, Jordi!).

Demà al migdia vaig capa Munic, i allà agafaré un vol cap a Tailàndia! A Bangkok em quedaré a casa d'una noia tailandesa del CouchSurfing (motxileros que t'acullen a casa) i suposo que m'ensenyarà la ciutat.

Comença l'aventura!

Preparatius

Queden dues setmanes... Però encara no sóc conscient del que em cau a sobre. Ja no hi ha marxa enrere...

N'estic fart de paperassa: carnets, visats, targetes, vacunes, assegurances, etc... Suposo que això s'ho val. De totes maneres, em deixaré alguna cosa, segur, ja em coneixeu.

Avís als companys correctors i als amics torrecollons: segurament us escriuré en condicions d'esgotament, calor, límits de temps, etc... Per tant, no miraré si faig faltes o no... Així que us podeu estalviar els comentaris si m'equivoco! Que n'hi ha que us penseu que sóc un diccionari amb potes...

PLANTEJAMENT DEL VIATGE

1. Tailàndia (3 setmanes)
2. Cambodja (2 setmanes i no descarto estar tan bé que m'acosti al Vietnam)
3. Austràlia (3 mesos, en principi...)
4. Nova Zelanda (2 o 3 mesos)
5. Estats Units (2 mesos a Nova York, 1 mes voltant...)
*6. Uruguai (aquest és intercanviable per la 5, encara no ho tinc clar...)

Aquest és el meu objectiu. Són molts diners i és força temps. Si trobo feinetes, la cosa s'allargarà. En principi, per Austràlia i Nova Zelanda vull aprofitar el Couch Surfing (backpackers, és a dir, motxileros que t'acullen a casa seva i t'ensenyen una mica el lloc) i del WWOOF (Willing Workers On Organic Farms= feina al camp a canvi de menjar i dormir, i amb sort algun dòlar!), combinat amb una mica d'autoestop.

Sona bé, oi? Doncs quan comenci l'aventura, encara sonarà millor. A més, com bé sabeu alguns, sóc un pol d'atracció de les situacions més inversemblants i divertides... Això sí, la flor al cul no me la treu ningú, per això no tinc cap dubte que m'anirà tot molt bé. N'hi ha que neixen amb una estrella (i estrellats també, sí!).

Bé, marxo d'una manera, segurament no és el millor moment de la meva vida. Però us aviso, sé que quan torni no seré el mateix (és com quan entren per la porta de Lluvia de estrellas, que no saps com sortirà el concursant de canviat...), el que hauré vist, a més poder de fer realitat un somni, em marcarà, n'estic segur. Em trobaré molta gent pel camí, em trobaré a mi mateix, trobaré molts llocs que em faran pensar de quedar-m'hi... Però tornaré, encara que sigui per recollir quatre coses, saludar i tornar a marxar!