Aquests dies m'he anat acomiadant de la gent i era una sensació estranya... Era com si no fos un comiat real... Tinc la sensació que fins que no arribi a Bangkok i senti tailandès al carrer i vegi els ulls allargats de la gent, no en seré conscient! Això sí, tinc la sensació de viure una cosa especial, que no és corrent, que m'omple per dins i em fa sentir molt viu!
Bé, vull dir-vos, als torracollons (sí, torrAcollons), que vaig fer un atac preventiu per veure si hi quèieu... Però no, així que 1-o. Guanyo jo. S'escriu amb a torracollons! (eh, Jordi!).
Demà al migdia vaig capa Munic, i allà agafaré un vol cap a Tailàndia! A Bangkok em quedaré a casa d'una noia tailandesa del CouchSurfing (motxileros que t'acullen a casa) i suposo que m'ensenyarà la ciutat.
Comença l'aventura!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada