Bangkok

No cal patir. No soc a Bangkok. De totes maneres les protestes queden lluny dels turistes... Tot i que ara han ocupat l'aeroport.
Soc a Cambodja, i es genial, es un pais fsacinant, increible, ple de coses sensacionals per descobrir...

Em queixava de no tenir experiencies amb gent del pais... Doncs just despres de tenir aquestes sensacions vaig viure una experiencia que em va fer sentir el pais molt proper, em refereixo a TAilandia. Des de fa 2 mesos el moviment de protesta contra l'antic primer ministre ha ocupat el parlament tailandes. Les protestes van comensar fa 6 mesos. Doncs vaig decidir acostar-me a la zona on hi havia les protestes per viure un moviment popular d'un altre pais com un espectador i va ser fascinant! Em va deixar entrar a la zona ocupada, on hi han 2oo.000 persones acampades (segons dades proporcionades pels protestants, segons la policia no ho se, no els ho vaig preguntar, pero segurament m'haurien dit un 10% del que deien els manifestants, com passa a tot arreu!). Tenien unes barricades i estaven armats. Hi ha haguts morts enn enfrontaments entre els manifestants i la policia. Pero, jo, com a estranger, em van convidar assistir a un miting d'un dels seus liders a la zona ocupadad amb centenars i cenntenars de persones. Em van passsejar per la zona, sempre acollidors i amb un somriure de benvinguda, ningu va ser histil amb mi. Era divertit perque la gent nno aplaudeix els discursos amb les propies mans, sino amb unes mans de plastic que fan clac-clac... Els asiatics son sorprenents moltes vegades!
Vaig passejar per la zona acompnayat d'un senyor que parlava angles, que donava suport a la protesta. Alla gairebe ningu parlava angles (no es que pensi que han de parlar angles ni ho exigeixi, soc conscient que jo com a estranger que visito el seu pasi hauria d eparllar una mica de la seva llengua) perque em van explicar que sobretot eren camperols i estudiants, gent de le sprovincies, farts de la corrupcio i del mal govern de l'antic primer ministre i de les seves actuacions... TAmbe hi havia molts voluntaris, cuiners, metges, treballadors que muntaven campaments i preparaven pancartes i o venien/regalaven tot tipus d'objectes i roba amb lemes i simbols de la seva revolucio. A mes, vaig sopar cinc vegades, sempre de franc, perque preparen menjar per a tothom que en vulgui... Es a dir, per als manifestants, i jo l'unic estranger alla al mig, amb un platet i demnanant una racio... Vaig tastar molts plats tipics i em van explicar que eren i com es feien... Pero el millor van ser les postres, vaig repetir no se quants cops! Tenien una sopa de coco i raim bonissima!!!
De cop, vaig sentir que entrava en contacte amb una part de TAilandia, que era autentica, i de la qual poca gent en tenia coneixement. Suposo que son experiencies que no s'esvairan...
Jo vaig suposar que eren d'esquerres, pero el senyor que m'acompanyava no em sabia explicar tot el proces amb pels i senyals... El que em va sobtar, es que molts em van dir que tambe ho feien pel rei, que era un dels motius perque se l'estimaven molt i no tenia bona relacio amb el govern... Si, si, jo faria el mateix per Don Juan CArlos de Borbon, me l'estimo tant i es tan "campechano" com diuen per Espanya...
Aixo em va semblar molt estrany, perque el rei de Taiilandia es una de les persones mes riques del mon... Ara, no se que pensar d'aquestes protestes. Tot i aixo, va ser molt interessant.

Una altra experiencia diferent que vaig viure els ultims dies a BAngkok van ser una especie de funerals que feien per la germana del rei... Em sembla que despres de sis mesos mortes la volien incinerar i hi havia una celebració, una especie de memorial en una zona amb temples de BAngkok... No us podeu ni imaginar la de tailandesos que feien cuen i volien visitar la zona del memorial... Semblava la com quan va morir Franco, amb gent fent cua per entrar a veure'l per ultim cop... Eren com peregrins, i tots amb emblemes de la corona reial tailandesa... Em semblar estrambòtic i exagerat, pero es una altra cara de TAilandia. I estic content d'haver-la conegut.

Finalment vaig anar a visitar la part mes desagradable de Bangkok, i suposo que d eTAilandia en general. LA zona de Patpong. Es una zona plena de prostitucio, homes grans occidentals amb jovenetes tailandes de bracet...Ping-pong shows, es a dir, espectacles on noies tailandeses treien pilotes de ping-pong de la vagina, platans i no se quants objectes mes... No ho vaig veure, vaig passejar per fora, perque era no tenia cap ganes de presenciar-ho ja que em feia molt d efastic tot aquell ambient. Pero em plantejava si aquestes noies entrenaven per fer aixo, perque no deu ser facil... Al carre m'ferien menus, pero no d emenjars, sino de tipus de shows sexuals... Tambe m'oferien catalegs de noies... A mes, era ple de bars amb noies sobre passarel.les i on els clients escollien quina es volien endur al llit, si, com un model de cotxe, o com escollir una pel.icula... Estaven exposades movent-se sensualment...
No m'hi vaig estar ni una hora... Era forsa desagradable, la veritat. Es mon estrany, aquest del sexe i la prostitucio... Em venia al cap com devia ser la vida d'aquestes noies abans di despres de comensar a tenir aquesta vida, com era el seu dia a dia...

LA questio es que m'he intentat apartar de la Tailandia feta a mida per al turistica. De la Tailandia que he descobert que no m'agrada tant com em pensava.De la Tailandia que real i que no era com havia idealitzat, amb aventures i llocs idil.lics per descobrir, amb gent especial, i no pas amb turisme massificat... A vegades tenia la sensacio que era a Lloret, i a vegades tenia la sensacio que era al paradis. QUins contrastos... Aixo si, es una terra amb pasiatges increibles i on la gent sempre somriu. A mes, he deixat coses per visitar i per experimentar perque no n'hi ha prou amb un mes. TAmbe val a dir que en els viatges tot depen molt del moment, de la situacio personal, de l'entorn , de la gent amb qui estas i comparteixes coses, del temps i de la receptivitat que tinguis... Tot es molt relatiu. Potser la propera vegada descobreixo el pais des d'una latra perspectiva o amb experiencies diferents. Potser ara ja se on he d'anar i on no. Pero segur que l'experiencia sera diferent; bona o delenta, sera enriquidora.

Krabi - Full Moon Party - Ko Tao

Ara soc a Bangkok, preparant-me per anar a Sieam Reap (Cambodja), on hi els temple d'Angkor, una de les set meravelles del mon. L'unic problema es el cami, que m'han dit que l'autobus va 30 km/h per carreteres de sorra plenes de forats i pel mig de muntanyes selvatiques... Per 6 euros un trajecte de 12 hores no se'n pot demnara mes!

Fa dies que no escric res. La culpa la te la pluja que ha caigut durant cinc dies a l'illa de Ko PhanGan i els preus desorbitats de que cobren per connectar-te a internet: 3 euros l'hora! Si, hi ha una altra Tailandia no tan barata i feta a mida d'Europeus malgastadors on jo no tinc lloc...

Abans d'arribar a l'illa vaig estar a Krabi. Una regio i el nom d'un poble. El poble no te gaires coses interessants, pero a 45 minuts en longboat (taxi maritim de molta inestabilitat i que inspira poca confiansa, es a dir una barca allaragada de fusta corcada!) hi la platja de Rei Ley, amb aigues cristalines, formaciones rocoses molt impactants i nomes aptes per escaladors professionals (es a dir, no aptes per a mi) i envoltada d'illots boscosos i rocosos. Meravellosa. llastima que nomes m'hi vaig poder estar unes hores (m'hi hauria d'haver passat un parell de dies) perque volia anara cap a Ko Phan-Gan, una de les illes dela costa est de Tailandia, i centre neuralgic de la festa tailandesa: en una de les seves platges es fa mensualment la Full Moon Party, festa de la lluna plena. Per tant, si volia tenir un lloc barat per la festa hi havia d'anar un parell de dies abans. Es increible, cada dia es fa festa en aquella illa! A mes, aprofiten qualsevol excusa per celebrar macrofetses: que si Half Moon Party, que si Black Moon Party, que si Pool Party a la piscina d'un complex turistic... Una bogeria!!! Pero el tipus de gent i de turisme es mol decebedor... Tot fet a mida perque els occidentals s'emborratxin, gastin i acabin amb l'esperit de l'illa... No crec que hi torni, ara que ja ho he viscut una vegada.
Aixo si, vaig sobreviure a la festa. Molts pronosticaven que em despertaria a mig mati al terra de la platja amb les butxaques buides i desorientat... Pero no va ser aixi, va ser una festa com poques! Pero nomes per la musica, el lloc i la gent amb qui compartia aquell moment!

Cap a 20.00 persones arriben a l'illa per la festa de la LLuna Plena... Doncs, jo, com que soc molt oportu, vaig escollir el millor mes de l'any per anar-hi: Novembre, el mes mes plujos de la zona del golf de Tailandia i amb pluges monzoniques... Si, van ser 4 dies, dels qual 3 va ploure constantment. Aixo si, com que plovia durant el dia, la gent dormia: a la nit, la gent sortia de festa i era un no parar... I jo no vaig ser una excepcio, pero no m'acabava d'agradar l'ambient que hi havia i el tipus de diversio. M'ho vaig passsaa be perque vaig coneixer un grup d'argentins que vennien de recollir fruita de Nova Zelanda i estaven en ruta per Asia, si no fos per ells... HI havia un 30% d'anglesos, un 30% d'israelians i el tant per cent restant de tot el mon! Mai no havia vist tants israelians junts! Fins i tot els cibercafes tenien reclats en hebreu... I ells anglesos semblaven hooligans...
En aquestes festes la gent no vol passar-s'ho be. Nomes volen beure fins a rebentar i no mantenir-se drets, intentar follar amb qualsevol cosa que es mogui i la musica es molt dolenta...
Sort que el dia de la Full Moon Party em vaig trobar gent que havia conegut durant el viatge i vaig descobrir un lloc al final de la platja on la gent volia gaudir de la musica, passar-s'ho be i no molestar ningu! Allo va ser molt semblant a una rave (festa de musica electronicai alternativa i oberta a tothhom) i m'hi vaig quedar fins a veure sortir el sol... U moment per recordar.

DEspres d'aixo vaig necessitar uns dies per recuperar-me. Com que no coincidia amb la majoria de la gent que hi havia a Ko PhanGan, vaig anar a una illa situada a 45 km: Ko Tao (illa tortuga). Es una illa envoltada de corall i un paradis per als submarinistes. Les platges em recordaven les de la Costa Brava: aigua cristal.lina, sorra blanca i roques des d'on banyar-se que amaguen petites cales... Com que havia plogut tant els dies anteriors, es veu que la visibilitat per fer submarinisme era bastant dolenta. Jo m'havia gastat els diners per capbussar-me a Phi Phi i aqui nomes vaig gaudir de les platges, que no es poc... Vaig llogar una motoreta vaig recorrer gairebe tota l'illa! Es un altre paradis, i el tipus de gent que s'hi queda busca tranquil.litat i es diferent de Ko PhanGAn. M'hi vaig quedar 4 dies , pero m'hi hauria quedat tota la vida... Quina pau i quina harmonia, envoltat de palmeres i aigues ciristal.lines... Al costat de l'illa, n'hi ha una altra mes petiteta que es diu Ko Nang Yuang i es un petit paradis! Sorra blanca amb aigües caribenyes... Llastima que tothom hi va i gairebe no hi ha espai, pero ben dinat la gent marxa i es gairebe tota per als tres o quatre que ens hi quedem a veure la posta de sol... El Tailandesos son molt llestos, com que saben que es una meravella, la qualifiquen de parc natural i et cobren entrada... Pero valia la pena, i vaig repetir! Hi vaig anar dos dies.
L'unic problema que tenen le silles de Tailandia son els preus... Si, son molt mes barats que alla. Pero forsa mes cars que no pas al nord i els diners volen! Despres de voltar, tinc la sensacio que Tailandia ha deixat de ser el paradis per als motxilers, tot es molt turistic, tot esta preparat i explotat per al turisme, els preus van pujant i molts tailandesos busquen treure'n diners i n'estan farts de certs turistes... Suposo que es inevitaable, i que jo tambe hi he contribuit. M'hauria agaradat visitar el pais uns quants anys enrere. Esttic segur que era molt mes autentic i no tan artificial. A mes, trobo a faltar tenir contacte amb gent local, aprendre de la cultura del pais... La llengua, la cuina, les tradicions... En aquest aspectee, em sembla que he visitat TAilandia com un occidental mes que ha vingut a deixar-hi diners... LA veritat es que no buscava, com la resta, nomes anar als llocs on es reuneixen tots els backpackers i no fer cas de l'entorn, sino que tambe volia viure, encara que fos una mica, el pais per dintre, amb un minim contacte amb tailandesos. Finalment he tingut pocs contactes i he ant on va tothom i he fet el que fa tothom... Des d'alla sembla una cosa diferent, amb aventura, pero un cop aqui te n'adones que hi ha moltes persones que fan el mateix i la manera de visitar els pais no es la d'un turista mes. Supos que m'hauria agradat viure'l una mica, no nomes estar-hi de passada...

La propera parada es Cambbodja. Es molt me pobre i m'interessa molt mes culturalment. De moment estic aprofitant els ultims tres dies a BAngkok. Aqui he fet una proesa. A Tailandia no hi gairebe papereres i hi ha forsa bruticia. A mes, els budistes tenen la filosofia de no matar cap animal. Doncs aquets combinació, afegida a les altes temperatures, provoca que proliferin les rates i les cuques. Aixi que ahir, com que soc un valent, vaig tastar cuca a la planxa i llagosta ( i no pas la de mar exactament...) fregida! Em va fer fastic, pero val a dir que son molt bones. Son cruixents i tenen un bon gust, es com carn... Ara que ja ho he fet no hi tornare! Suposo que cal provar-ho tot un cop a la vida! I jo que em queixava de tenir sempre petits veïns...

Ko Phi Phi Don / Ko Phi Phi Lay (el paradís)

5 dies al PARADÍS. Les illes Phi Phi Don i Phi Phi Lay són una meravella. Aigua cristal·lina, platges de sorra, badies de somni, palameres i postes de sol... Vaig deixar Phuket, una illa molt turística, com a la Costa Brava, amb complexos hotelers, ben content, la veritat... Però abans un dia per la badia de Phang-Nga! És una badia plena d'illetes i illasses molt properes les unes amb les altres, amb penya-segats i formes agrestes creades pel vent i el mar. En algunes s'hi pot entrar amb canoa per sota, perquè són com una espècie de volcà, a l'interior hi ha obertures. A les fotos es veu bé! L'illa de JAmes Bond és horrible, és a dir, hi era jo i mil turistes més...

A les Phi Phi, també hi ha molt de turisme, però a Tailàndia em sembla que hi ha pocs llocs sense explotar... La diferència és que a les illes no hi ha cotxes, només bicicletes i tres o quatre motos... Suposo que és el que les fa especials. A Phi Phi Lay és on es va rodar La playa, però només m'hhi vaig acostar amb el vaixell de submarinisme, perquè ha deixat de ser el paradís que era... ës tota plena d'estrangers i de barques, o siguui que ja no té cap encant. I mira que és un parc natural, i una reserva marina, però no se'n salva!
Els bungalows, hotels, resorts, i guesthouses són a Phi Phi Don, la gran... Hi ha dues badies enormes una a cada costat de l'illa que són espectaculars... Unes postes de sol... La llàstima és que a vegades et recorda a Lloret, no pels paisatges, sinó pel tipus de turisme i l'oferta de l'illa: és plena de hooligans anglesos borratxos! Però tot i això, manté un encant especial. Hi ha molts llocs on et pots escapar de la resta de turistes i gaudir de l'illa per a tu! LEs millors platges que he vist són aquí, a més, fas snorkelling, amb tub i ulleres només) i veus taurons, peixos de mil colors... El mar D'Andamán és espectacular.
Aquí també he fet un curs de submarinisme, m'he decidit a fer-lo pensant en la Gran Barrera de Corall que m'espera a Austràlia! A més, és un dels llocs més barats del món per fer els cursos i és una reserva marina. He estat nedant entre taurons, tortugues, peixos lleó, peixos trompeta, nemos, peixos de mil colors, i sobretot entre corall de mil colors i formes! Increïble, quina experiència! Igual que el Mediterrani, vaja! Quan era allà baix no m'ho creia... Ara, també he hagut d'estudiar per tenir el certificat de submarinista... Tan ben acostumat que estava a no fer res...
HE perdut la noció del temps, cada dia és com un dissabte, cada dia decideixo què faré i que no faré... Quina llibertat! A més, cada dia és una aventura, no sé què m'espera i sempre acabo en algun lloc diferent amb algú diferent. Contrastant expreiències i opinions, compartint moments i rutes... Viatjar sol és la millor manera de viatjar. És diferent, i viatjar amb parella o amb els amics té moltes coses bones, és clar. Però les sensacions que tinc i les experiències que visc són úniques! Em creuo en el camí de molta gent, i molta gent es creua en el meu... I a vegades és una mica cansat, hi ha gent que t'aporta moltes coses, i d'altra amb qui senzillament no hi tens coincidències. Però el millor és l'autonomia i la independència, no estic obligat a res! Recomano absolutament provar-ho! A més, no sé quan serè el final perquè tot just ha començat...

Amb molta tristesa, també, deixo les Phi Phi i vaig cap a Krabi, a la península, on m'han dit que hi ha la millor platja de Tailàndia: Hat Ray Ley (hat és platja). Amb roques enorme i penya-segats de vertigen... L'aventura segueix! Llàstima que els dies a Tailàndia se m'acaben, el 22 he de sortir del país. Direcció: Cambodja!

Gràcies pels vostres comentaris! Em fan molta il·lusió i m'alegren molt... Que encara que no ho sembli, us trobo a faltar... I a l'altra punta del món sempre va bé una mica de suport!

Primer entrebanc

Bé, no tot podia ser bonic... L'altre dia, quan deixava Pai amb tristesa (recomanable 100%, descans, vida bohèmia, hippies, gent oberta, vida barata i a l'aire lliure...Per primer cop he descnasat, el bungalow de la foto es on dormia), vaig començar a trobar-me malament... De Pai a Chiang Mai: 3 hores amb autobus. De Chiang Mai a Bangkok: 10 horees amb autobus...Doncs em vaig començar atrobar malament, febre, mareig... I pensava, ja està, la Malària és aquí! Però no va ser tant... A mig camí de Bangkok vaig estar vomitant (encara em xiulen les orelles del que deien els tailandesos mentre els depertava amb el meu malestar) i finalment em vaig adormir... Vaig arribar a Bangkok a les tres de la matinada i volia enllaçar amb un altre autobus cap a Phuket (14 hores més), una illa del sud. Peò no podia mé si vaig anar al centre a buscar una pensió d'aquestes amb cuques. Vaig dormir 12 hores, i com que em vaig despertar bé, sense molèsties, vaig decidir seguir amb la ruta...I després de 14 hores en autobús, sóc a Phuket!
He arribat al matí i he anat al backpackers hostel (que és molt recomanable) i allà he trobat unes australianes i un anglès i hem anat a una platja d'aigues cristal·lines i m'he estirat a fer com els llangardaixos... Intentar agafar una bona temperatura i camuflar-me en l'ambient! Quina platja, és com mil almadraves juntes!
I encara queda el millor, aquesta era normaleta! Demà me'n vaig a fer un viatget d'un dia en vaixell per la zona, a una badia que es diu Phang-Nga, on hi ha un poblet de pescadors flotant, l'illa on es va rodar una peli de James Bond i uns paisatges de somni!
I l'endemà: les illes Phi Phi! El paradís! És on es va rodar La Playa, i allà faré un curset de submarinisme en aigües transparents i en una reserva marina amb milers de peixos! Quines ganes...
La veritat és que amb la platja he perdut el malestar... Deu ser la companyia! O potser l'entorn...Quins pasiatges! T'entren unes ganes de quedar-t'hi...