dissabte, 8 de novembre del 2008

Ko Phi Phi Don / Ko Phi Phi Lay (el paradís)

















5 dies al PARADÍS. Les illes Phi Phi Don i Phi Phi Lay són una meravella. Aigua cristal·lina, platges de sorra, badies de somni, palameres i postes de sol... Vaig deixar Phuket, una illa molt turística, com a la Costa Brava, amb complexos hotelers, ben content, la veritat... Però abans un dia per la badia de Phang-Nga! És una badia plena d'illetes i illasses molt properes les unes amb les altres, amb penya-segats i formes agrestes creades pel vent i el mar. En algunes s'hi pot entrar amb canoa per sota, perquè són com una espècie de volcà, a l'interior hi ha obertures. A les fotos es veu bé! L'illa de JAmes Bond és horrible, és a dir, hi era jo i mil turistes més...

A les Phi Phi, també hi ha molt de turisme, però a Tailàndia em sembla que hi ha pocs llocs sense explotar... La diferència és que a les illes no hi ha cotxes, només bicicletes i tres o quatre motos... Suposo que és el que les fa especials. A Phi Phi Lay és on es va rodar La playa, però només m'hhi vaig acostar amb el vaixell de submarinisme, perquè ha deixat de ser el paradís que era... ës tota plena d'estrangers i de barques, o siguui que ja no té cap encant. I mira que és un parc natural, i una reserva marina, però no se'n salva!
Els bungalows, hotels, resorts, i guesthouses són a Phi Phi Don, la gran... Hi ha dues badies enormes una a cada costat de l'illa que són espectaculars... Unes postes de sol... La llàstima és que a vegades et recorda a Lloret, no pels paisatges, sinó pel tipus de turisme i l'oferta de l'illa: és plena de hooligans anglesos borratxos! Però tot i això, manté un encant especial. Hi ha molts llocs on et pots escapar de la resta de turistes i gaudir de l'illa per a tu! LEs millors platges que he vist són aquí, a més, fas snorkelling, amb tub i ulleres només) i veus taurons, peixos de mil colors... El mar D'Andamán és espectacular.
Aquí també he fet un curs de submarinisme, m'he decidit a fer-lo pensant en la Gran Barrera de Corall que m'espera a Austràlia! A més, és un dels llocs més barats del món per fer els cursos i és una reserva marina. He estat nedant entre taurons, tortugues, peixos lleó, peixos trompeta, nemos, peixos de mil colors, i sobretot entre corall de mil colors i formes! Increïble, quina experiència! Igual que el Mediterrani, vaja! Quan era allà baix no m'ho creia... Ara, també he hagut d'estudiar per tenir el certificat de submarinista... Tan ben acostumat que estava a no fer res...
HE perdut la noció del temps, cada dia és com un dissabte, cada dia decideixo què faré i que no faré... Quina llibertat! A més, cada dia és una aventura, no sé què m'espera i sempre acabo en algun lloc diferent amb algú diferent. Contrastant expreiències i opinions, compartint moments i rutes... Viatjar sol és la millor manera de viatjar. És diferent, i viatjar amb parella o amb els amics té moltes coses bones, és clar. Però les sensacions que tinc i les experiències que visc són úniques! Em creuo en el camí de molta gent, i molta gent es creua en el meu... I a vegades és una mica cansat, hi ha gent que t'aporta moltes coses, i d'altra amb qui senzillament no hi tens coincidències. Però el millor és l'autonomia i la independència, no estic obligat a res! Recomano absolutament provar-ho! A més, no sé quan serè el final perquè tot just ha començat...

Amb molta tristesa, també, deixo les Phi Phi i vaig cap a Krabi, a la península, on m'han dit que hi ha la millor platja de Tailàndia: Hat Ray Ley (hat és platja). Amb roques enorme i penya-segats de vertigen... L'aventura segueix! Llàstima que els dies a Tailàndia se m'acaben, el 22 he de sortir del país. Direcció: Cambodja!

Gràcies pels vostres comentaris! Em fan molta il·lusió i m'alegren molt... Que encara que no ho sembli, us trobo a faltar... I a l'altra punta del món sempre va bé una mica de suport!

3 comentaris:

Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten ha dit...

hola, no se si t'ha arribat l'altre misatge,...ara no el trobo.
Res, nomes era per donarte anims i que sense entrabancs, l'aventura no seria tal. jo t'escric des de el museu d'Ullastret on ara treballo; envoltat de pedres i a aquesta hora ni una anima,...o potser si que estic envoltat de tantes animes de fa mes de 2000 anys.
una abraçada i endavant!!!
Francesc

David ha dit...

Què passa tio? no hi ha internet a cambotja?
Escriu algo, no? Volem saber!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Marc!!!! que tal lindo? como estás? sigo tus aventuras como si se tratara del mejor libro de relatos, estoy completamente enganchada!! es una alegría enorme saber que estás viviendo esa increible experiencia (uno de mis sueños, que espero, algún día se hagan realidad). Como desearía estar ahi!! Un besaaazoo enorme
p.d. Mucho ánimo y que tus pasos sigan encontrando el camino de la luz más pura...