Great Ocean Road

La Great Ocean Road és una carretera que segueix la costa des de Melbourne fins a gairebé Adelaide. És molt coneguda i la promocionen molt com a destinació turística (amb raó). Com que va ploure una mica a Melbourne vaig decidir, amb tres backpackers més de l'alberg, llogar un cotxe i fer ruta! Ara, això de conduir per l'esquerra és tot un show... Com que no hi havia gaires cotxes al principi noo me n'adonava i anava pel costat contrari! Quin perrill que sóc!
La carreretera passa per un parell de parcs naturals, i en un d'ells hi ha molts eucaliptus i, per tant, és plea de coales als arbres. Primer avistament de coales! Són uns dormilegues, s'agafen a les branques dels arbres i només dormen i mengen penjats!

També vaig veure el primer cangur (i únic fins a Byron Bay, espero veure'n més...)! Era un cangur gris i va creuar la Great Ocean Road... Tothom em diu que les carreteres són plenes de cangurs morts perquè la gent els atropella conduint de nit... Per sort no n'he vist cap de mort ni en tinc cap ganes... Com que viatjo a la nit no veig res! Ara, he de confessar que he menjat bistec de cangur i la carn és boníssima! Sí, fan molta pena, però és la carn més barata...

És estrany veure com els australians és mengen el símbol més emblemàtic del seu país a les barbacoes! Bé, si em paro a pensar a Espanya maten, torturen i fins i tot a vegades es mengen el toro, un símbol de bravura i espanyolitat...
També vaig passar per Torquay, on comença la Great Ocean Road i on va néixer Rip Curl (la marca de surf que van crear un parell d'australians per fer-se les seves planxes i poder viure fent surf!). També hi ha Bell's Beach una de les localitzacions més importants de surf d'Austràlia, no potser per les seves onades sinó per la competició mundial del campionat de surf que s'hi fa cada any.
El punt més turístic és el dels 12 Apostles, 12 illots o formacions rocoses creades pels forts temporals al llarg de cnetenars d'anys... Bé, ara ja no en són dotze, emsembla que en són 7...
També hi ha un altre illot que en diuen London Bridge, ara, ningú em va saber explicar per quina raó...
La veritat és que els paisatges em recordaven molt als d'Irlanda. Penya-segats, molta verdor, platges precioses, molt de vent i molta fred!!!
Només hi vaig estar un dia, però és un d'aquells llocs místic que recorden la fi del món... M'hauria agaradat estar-m'hi un parell o tres des dies... Potser la propera vegada!

Melbourne

Finalment vaig arribar a la destinacio principal del viatge: Australia, no worries land. Com diuen sempre els australians, i que jo crec que es una filosofia de vida. No worries (que vol dir 'cap problema', 'sense preocupacions') diria que es la frase que mes diuen aqui. Be, potser take it easy, tambe.

Vaig aterrar a Melbourne, capital de la regio de Victoria. Em sembla que es una de les ciutats que mes al sud de l'illa. 3,5 milions d'habitants repartits en barris i un centre (city) ple de rascacels. El riu Yarra creua la ciutat i hi aporta un aire bohemi. La platja obre la ciutat a la badia de Phillips. Te un aire europeu, barreja entre mediterrani i angles, i despren vida arreu. Es plena de pubs, nightclubs i locals de musica en viu a mes de tots els music que toquen al carrer. Es la ciutat australiana rockera per excel.lencia. Cada dia hi ha concerts. Era de les coses que mes em va agradar!

A l'hostal hi havia tot d'europeus refregantme per la cara que tenien una Woeking Holiday ( VISA que permet treballar a Australia durant un any joves entre 18 i 30 anys). I jo, amb el meu merdos visat de turista... Pel que vaig veure hi havia molta feina a Melbourne, sobretot als bars i restaurants. Pero a mi no m'interessava quedar-me a la gran ciutat, el meu objectiu era Byron Bay (ja explicare mes endavant per quins motius).

Diuen que a Melbourne pots viure les quatre estacions de l'any en un dia. I es cert. Tant et pots rostir de calor com si fossis a Bangkok, com et pots morir de fred pel vent gelat del sud, com et pots refredar per la pluja que descarrega en 5 minuts. I jo va aterrar en el millor moment! En el moment de l'any que mes inestable es el temps! El primer dia i el segon feia molt de sol, pero el vent gelava quan eres sota l'ombra dels gratacels... Ara, els altres dies no parava de ploure!!! Sort que no vaig decidir enviar cap a casa els pantalons llargs i el jersei...

Aqui tot es cool (guai, de puta mare). LA gent es cool, molt moderna, avegades supera BArcelona i molesta... LA roba, els bars, les botigues... Els australians estan orgullosos del seu pais i del seu caracter! S'anomenen a ells mateixos aussies (que es pronunciaria aixi: /ozi/), i a vegades fan broma i duen the land of Oz. Son molt de la broma, i si ames afegim l'accent que tenen, al rpincipi vas mes perdut que... Pronuncien les vocals diferents, a vegades els que tenen l'accent mes de l'outback, de poble, per entendre'ns, em recorden una mica als escocesos. A mes, aqui tots som mate (company, amic, tio). What's up, mate?

Malaysia

De Malasia no me n'esperava gaire, pero era pura ignorancia... DE Cambodja vaig volar a Kuala Lumpur, i alla havia d'agafar un vol cap a Melbourne.
Per tant, vaig decidir quedar-me tres dies a Kuala Lumpur per coneixer la ciutat i veure les torres Petronas (les torres bessones). Pensava que no hi havia gaire cosa per veure pero em va sorprendre gratament Kuala Lumpur.
Malaisia es un pais majoritariament musulma, tot i que hi viuen molts indis i xinesos que durant l'epoca colonial anglesa van ser portats a treballar... El pais esta dividit en uns quants estats i hi ha la MAlaysia peninsular (a sota de Tailandia) i la el Borneo MAlaysia (una illa amb molta jungla on viuen els orangutans).
Kuala Lumpur es una ciutat plena de contrastos. D'una banda es ple d'etnies diferents dels paisos asiatics (indis, tailandesos, xinesos, malacs naturals de la zona...) i de l'altra es barregen totes les relgions i creences (hinduisme, islamisme, budisme, etc...). La religio majoritaria es l'Islam, com es pot veure a tot arreu. Per exemple, la bandera de Malaisia es com la d'Estats Units pero sense estrelletes i amb la lluna de l'Islam. Molts edifics estan fets amb decoracio islamica i son preciosos. Us imagineu gratacels immesos amb motius islamics o amb la base en forma d'estrella o de sanefa islamica? Les torres Petronas estan construides aixi. La base es estrella dotze puntes que es un motiu tradicional en l'art islamic i que simbolitzen els sotze lemes de la cultura islamica.
Tambe hi ha molts contrastos pel que fa a l'economia: la gent no te gaires diners, pero es ple de gratacels i de cotxes de luxe, per tant hi molta gent rica tambe. Suposo que deu ser pel petroli. A vegades caminava per Kuala Lumpur i tenia la sensacio de ser a Londres (els gratacels, les etnies...). Hi ha parts molt brutes i d'altres molt netes, pero es molt diferent a TAilandia i Asia, es nota que no es un pasi budista. Tambe tenia la sensacio que tot estava mes occidentalitzat... No se com deu ser la resta del pais.
Alla em vaig fer un fart de menjar plats tipics 'India perque hi ha molts i molts indis! Estic descobrint cuines del mon que jo, ignorant de mi, no sbai ni que existien... Es gracios perque a hi ha un barri que es diu Little India i hi viu la comunitat d'indis a MAlaisia, es plena de botigues amb tot d'articles de l'India (roba, maquillatge, bijuteria, menjar...). Alla hi menjava cada dia i vaig aprendre que a India mengen amb les mans, be, amb la ma dreta (nomes), perque l'esquerra es per netejar-se el cul i es impur menjar amb l'esquerra! Jo vaig cometre unes quantes impureses...
Tambe hi ha el barri de Chinatown, on d ecop ets a la Xina! Tot son xinesos i sopetes d efideus! Aixo si, molt mes frenetic! Hi ha mercat amb tot d'articles falsificats on es pot regatejar... Ja soc un especialista! A vegades no te n'adones i estan regatejant per 20 centims d'euro (es molt trist, ho se, pero quan me n'adonava ho deixava estar...Pero hi havia gent maca amb qui ni tan sols ho intentava, i d'altra amb qui s'havia de fer estafadors!). A Chinatown no hi vaig menjar... Estav fart de fideus i arros despres de'un mes i mig menjant cada dia ARROS (migdia) i FiIDEUS (a la nit) o al reves...
despres hi ha els barris rics amb centres comercials, molts emblant a la City d el Londres, plens d'oficines i de yuppies, de cotxes cars i de restaurants per a rics... Pero tambe es interessant i impactant. Alla vaig pujar la torre Menara, de d'on e spodia veure tota la ciutat a gairebe 500 metres! I les torres PEtronas, que espoden visitar de manera gratuita pero nomes tens 10 minuts per pujar a laplanta 41 on hi ha l'Skybridge (un pont que les uneix)... Es fan unes cues enormes, i la gent ja hi va a les 8 del mati a demanar hora, ja que le svisites son cada 15 minuts en grups de 20. JO com que no emvaig poder aixecar aviat vaig ser murri i li vaig dir una petita mentida a la noia de l'entrada (li vaig dir que el meu vol sortia al cap de dues hores) i vaig entrar immediatament. Ho se, tinc molta barra! Pero feia molta calor hi hauria hagut de tornar-hi a les 4 de la tarda, i a Kuala Lumpur hi fa molta calor!
Tambe vaig anar als afores de la ciutat a visitar un temple hindu. La noia amb qui hi vaig anar em va dir que allo era com l'India, pero net. M'han parlat molt d el'India i l'higiene no es una caracteristica dle pais. Pero jo crec que com mes brut, mes encant (vull dir a Asia!)! El temple era forsa lleig, amb colorsrosa i violeta, molt cursi.. Pero embla que a l'India son aixi... Ara, el lloc era una passada, era dins d'unes cves immenses amb tot de micos rondant per alla...

Com que em va agradar tant MAlaysia (Kuala Lumpur) vaig decidir tornar-hi despres d'Indonesia, si tot va com he pensat ara. Es a dir: Australia-Indonesia-MAlaisia (Borneo)-Birmania-Laos-Vietnam. PEr el futur es incert!

Cambodja interior - Phnom Pehn - Sihanoukville

El segon dia de visita a Ankor Wat va ser mes complet. En lloc de visitar nomes els temples principals, vaig visitar gairebe tots els temples en 12 hores esgotadores... Pero va valdre la pena perque vaig poder gaudir dels palaus en altres mmoments del dia i amb una llum diferent. El dia anterior vaig coneixer la Yara i la Vererna, d'Holanda i d'Austria, amb les quals em vaig retrobar mes endavant en el viatge per Cambodja... Ens vam adormir i no vam veure la sortida del sol, pero no vam parar tot el dia en una contrarellotge per visitar gairebe tots els temples i palaus que hi ha a Angkor. Aquell dia vaig veure el Pre Rup i el Bankea Sdei, molt similars als temples-piramide dels maies. Tambe vaig visitar el Preah Kahn, un dels temples ciutat mes grans despre d'Angkor Wat... Es curios perque angkor significa 'capital' en khmer antic (khmer es la llengua que es parla a cambodja). Val a dir que la companyia de la YAra i la Verena tambe a ajudar a fer el dia mes complet, i per primer cop vaig sentir que trobava gent en el cami amb qui podia compartir mes coses i mes moments, i no nomes unes hores o algun dia com amb altre gent... La connexio va ser molt bona des del primer moment. Al dia seguent ens vam separar, pero ens vam tornar a trobar a Phnom Penh (la capital de Cambodja). A mes, el conductor del tuk-tuk que ens portava per totes les ruines, en Manak, era un amic d'un noi israelia que haviem conegut a l'alberg i va ser molt agradable i ens va estar explicant coses sobre el seu pais... Com per exemple, que els homes (o els pares dels homes) compren les futures esposes als pares de les noies, i que els preus varien egons si son del camp o de la ciutat, i evidentment segons l'edat... Es com a la Xina, i la noia abandona la sevaa familia, se'n va amb un home que potser ha vist un o dos cops a la seva vida, es casen i comencen la vida conjugal... Quin horror, pobres noies! A vegades fins i tot son els pares que escullen la millor esposa que cosndieren per al seu fill, encara que aquest no ho vulgui o tingui alguna novieta... Els joves nomes es fan petonets i no passen d'aqui perque per cultura no poden i suposo que aixo tambe contribueix que tinguin aquest caracter tan infantil, comu a tot arreu dels sud-est asiatic...
D'altra banda, en Manak havia estat monjo budista, i ens explicava que tots els homes passen per una etapa de la seva vida en què han de ser monjos... Ell te 27 anys i se n'ha passt 5 com a monjo... E spassen el dia meditant, estudiant tot tipus de materies (angles, matematiques, altres llengues), pero sobretot el budisme. A mes viuen del que la gent els dona per menjar. Son molt respectats, i fins i tot hi ha lleis que els emparen. Un trista es va disfressar de monjo i se'l van endur a la preso! Quantes vegades ens hem disfressat de frares, a casa!!!
Amb en Manak vaig quedar dos dies mes perque em portes amb la seva motoreta a veure teemples que quedaven fora de la zona dd'Angkor, i amb ell vaig recorre en moto l'interior de Cambodja: poblets sense electricitat (o amb limitacions pel que fa a necessitats basiques), carreteres sense asfaltar; es a dir, la Cambodja real! Va ser tota una expperiencia, semblava (com em deia en Francesc) Diarios de una motocicleta... A mes vaig passar per xones on tothom em mirava estranyat, els nens se'm quedaven mirant com si haguessin vist un fantasma i vaig visitar temples tot solet, sense cap mes turista... I tot aixo en una scooter, a 70 km/h i recorrent centenars de quilometres... Amb ell vaig visitar Ko Ker (un complex de temples tan gran com Angkor Wat pero amb temples mes petits), Beng Melea (un altre temple perdut a la selva que l'han deixat tal com el van descobrir i tan o mes impressionat com Ta Prom, el temple dels arbres, i que de veritat recordava El llibre de la selva), Kbal Spean (un riu en que els khmer havien escolpit criatures mitologiques, animals i lingues [formes fal.liques que servien per beneir l'aigua] en les roques del fons i que es podien veure a traves de l'aigua).
EN algun d'aquests temples feia una mica de por caminar-hi perque nomes feia tres anys que havien netejat els camps de mines dels voltants, i feia la sensacio que havia de saltar pels aires en qualsevol moment...
En Manak em va convidar al seu casament i hi hauria anat si no fos perque el vol de Phnom Pehn a Kuala Lumpur era el mateix dia del casament... Estic molt content d'haver conegut en MAnak perque va ser una manera diferent de coneixer Cambodja a traves un persona del pais, a mes de gaudir de la seva companyia durant uns dies. Si una cosa caracteritza els cambodjans es el seu somriure i la seva aparent felicitat tot la seva situacio i el seu passat. Son una gent molt maca, sempre alegres i disposats a ajudar-te. A mes parlen angles molt be, a vegades millor que els mateixos turistes que els visiten... Els nens que juguen al carrer amb una alegria i una felicitat inusuals, sense cap mena de facilitats i ni consentiments que tenen els nens a Occident. Suposo que els cambodjans contribueixen a fer el seu pais encara mes encantador i mes bonic. Els paisatges del pais es repeteixen, pero no deixen mai de fascinar... Els vasts camps d'arros d'un verd o d'un groc vius, le spalmeres, les casetes de fusta, les basses els rius i els llacs, contrasten amb el blau omnipresent del cel.... Al voltant de l'immens Tonle Sa, el llac enorme del centre de Cambodja, tot es pla i les muntanyes son estranyes... Cap al sud n'hi ha mes, i al nord, cap a LAos tambes son frequents i la selva s'apodera del paisatge.

Despres d'¡qacomiadar-me d'en Manak, vaig fer cami cap a Phom Penh, la perla negra d'Asia, com l'anomenen, perque es una ciutat que va perdre la seva importancia en el passat i sembla descuidada, pero te una briilantor especial. A la gent no li agrada, pero a mi em sembla que te un encant especial... Es bruta, sorollosa, contaminada... Pero hi ha tants contrastos i tantes etnies! La pobresa omnipresent contrasta amb els 4x4 i els cotxes de luxe que son per tota la ciutat. Suposo que com cada capital del sud-est asiattic, el caos, els vehicles i els carrers plens de gent i de paradetes son una caracteristica indispensable. A Phonm Penh et trobes micos pel carrer... EL que m'agrada mes d'Asia es que m'he acostumat a veure tantes coses estranyes i culturalment xocants, des del punt de vista occidental, que ja no em sorpren res... I mira que n'hi de coses estranyes aqui!
A Phom Pehn em vaig retrobar amb la Yara i la Verena, content, i amb en Daniel i l'Omri, dos nois israelians que havia conegut a Siem Reap tambe. Estavem a una guesthouse de fusta sobre el llac que hi ha al centre de Phom Penh, on ens devoraven els mosquits pero l'ambient era immillorable, tranquil, acollidor... Es deia Guesthouse Number 9., ens hi vam estar uns dies.
Tot i l'alegria de la companyia i del lloc, el que vaig veure i aprendre a la capital va ser molt trist... Parlo de la trista historia dels ultims trenta anys... Del regim del Khmer Roig del 1974 al 1979, en que, sota les ordres de Pol Pot, van exterminar 2.000.000 de cambodjans (professors, dissidents, estudiants, intel.lectuals, opositors, militars, politics, camperols, metges, professionals de diferents sectors...) pel sol fet de ser el que eren, de tenir una professio, o de ser sospitos actius o posssibles sospitosos en el futur... Qualsevol motiu era bo per dur a terme l'objectiu del regim: una societat igualitaria sense inquietuds, dedicada al cultiu d'arros i que va suposar una involucio terrible per al futur del pais. Despres d'aquells quatre anys, el Vietnam va entrar en guerra amb Cambodja i el Khmer Roig es va dedicar a la lluita de guerrilla arreu del pais. Aixo va suposar que gairebe mes d'un ters del pais quedes minat i el poble encara en pateix les consequencies.
Vaig visitar la S-21, un antic institut que es va utilitzar durant el Khmer Roig per a torturar i interrogar sospitosos de ser enemics del regim. A vegades no calien gaires raons per acabar a les sales de totrures, i fins i tot els mateixos seguidors podien acabar en aquestes sales... Encara es poden veure els llits i la manera en que tenien lligats els torturats i les tecniques de tortura que utilitzaven els oficials. Tambe hi ha un documental on apareixen torturats, torturadors i familiars que parlen de l'epoca del Jhmer Roig. Esfreidor. Era horrible. 20.000 persones van passar per la S-21, i nomes 7 van sobreviure. Alguns podien passar mesos rebent tortures, fins que al final acabaven als Killing Fields (fosses comunes) on els mataven a cop de culata al crani per estalviar bales. Tambe vaig anar a visitar els Killing Fields, on encara hi ha restes humanes i es poden veure signes de totrura i de violencia en els cranis... El passat recent de Cambodja es molt trist.
Pero no tot es tristesa, i a Phnom Penh hi ha moltes coses per veure i per fer. El Royal Palace es la residencia reial (si, tenen rei...) i es molt semblant als palaus tailandesos de Bangkok. Hi ha una muntanyeta amb un temple que dona nom a la ciutat: phonm significa turo, i penh es el nom d'una dona que temps enrere va descobrir unes figures budistes arrossegades pel MEkong fins a la ciutat i les va portar al temple. D'aqui ve el nom de la ciutat. TAmbe hi ha un parell de mercats, una de mes antic, i on es podt veure la vida de la ciutat. Alla em vaig comprar un parell de mocadors (bufandes) en diuen ells que son molt semblants als palestins i que son una carecteristica molt important de la indumentaria cambodjana, a mes de ser una pesa de roba que porten amb orgull!

DEspres de Phonm Penh vaig baixar al sud, a Sihanoukville, a la costa cambodjana per relaxar-me... EN realitat volia pujar al nord i anara a la selva i pujar pel riu MEkong i veure uns dofins que estaven en perill d'extincio, pero com que la Yara, la VErena, en DAniel i l'Omri volien baixar al sud, vaig decidir deixar el nord per a una altra ocasio i gaudir de la seva companyia! VAl a dir que em vaig passar gairebe una setmana gaudint de la platgeta com un turista mes... Es que les postes de sol eren encisadores i cada dia que decidia marxar, m'hi acabava quedant un dia mes... Hi havia una llum especial, a mes, aixo de veure com el sol desapareix en el mar... Alla vaig moure'm amb motoreta tambe per veure cascades i altres platges... A la guesthouse on dormiem, a dos metres del mar, vaig passar un dels moments mes desagradables del viatge... Una nit em vaig despertar perque sentia que hi havia alguna cosa que es movia sobre el meu cos. Vaig enfocar amb el mobil i vaig veure dues antenes... Eren cuques! Tenia tot de cuques per sobre, quin fastic! A mes, teniem una rata a l'habitacio! Per aixo dic que un s'acostuma a la bruticia i als veins... Son part d'Asia, i la veritat es que no vull que canvii, per molt que no m'agradin!

Pero els dies a CAmbodja es van acabar, i amb molta pena vaig deixar el pais... I amb 25 dolars mes de taxa per abandonar el pais, per la cara, per que si, per que son aixi malparits! 25 dollars per entrar i 25 per sortir...
Pero be, son tantes coses que te CAmbodja i que encara em tenen fascinat... No se si es el seu passat imperial, els seus paisatges de camps d'arros, la selva, els sol radiant, o el somriure i la simpatia de la gent... Pero m'ha marcat molt. TAmbe m'ha entristit, tanta pobresa, tanta bruticia, un passat tan horrible...

Cambodja

Cambodja es fascinant. No tinc mes paraules.

Vaig deixar Bangkok aviat al mati, direccio el pas de Poipet, pas fronterer entre TAilandia i Cambodja. Just abans d'arribar-hi, un acompanyant de la companyia d'autobusos ens va demanar el passaport i 37 dolars per fer el visat (que justament no habia pogut tramitar a Bangkok perque no tenia prou temps!), quan en realitat costava 20 dolars. Aixi que uns quants ens vam negar a pagar i ens van fer fer les cues i demanar la tramitacio nosaltres mateixos. Jo ja havia estat avisat, tot i aixo vaig haver de pagar 27 dolars perque els policia de la frontera no li rotava de fer-me el preu acordat! Merda de corrupcio! Ho tenem tan ben muntat per anar esgararpant dolars i baths (moneda tailandesa) que a vegades fa fastic, t'emprenyes amb qualsevol...
LA frontera entre Tailandia i Cambodja es una ciutat sense llei... Hi arribes i t'omples d'una sensacio estranya i vols sortir-ne rapiament... Hi uns quants casinos (prohibits a tots dos paisos) que contrasten amb la bruticia, els carrers sesnse asfaltar i plensa de pols i nens despullats que et veenes a demanar diners.
Un cop vaig pagar la multa corresponent per ser turista i haver de viatjar (ningu ha penat mai que aixo dels visats es anacronic i que es una excusa per engreixar les arques dels paisos; vull dir, el mon es monlt gran, i no m'agrada que em rebin als llocs cobrant-me diners per visitar-los, hauria de ser gratuit,no? Tambe em fa penar en la gent que no pot travessar fronteres per culpa del seu passaport, ja sigui sengales, marroqui o el que sigui... Calen aquest murs?)
Vaig seguir el viatge en autobus per Cambodja. Tota una experiencia. Carreteres plenes de forats, de motoretes, carros i pols, molta pols... Pero jo, com que pujo a un autobus (tren, cotxe, avio...) i m'adormo a l'instant, vaig caure rendit pocs segons despres d'entrar-hi! Unes hores mes tard, 3 hores mes del que havia previst la companyia d'autobusos, vaig arribar a Seam Reap. Segons he llegit, triguen mes perque arribis cansat i vagis a la primera guesthouse o alberg i paguis mes!
Siem Reap es una ciutat situada a uns 15 km d'Angkor Wat, la zona on hi ha concentrats un bon nombre de temples de l'epoca l'Imperi khmer. Es una de les set meravelles del mon, com el Machu Pichu, la Gran Muralla, etc... Es pit fer la visita en un dia, tres dies, o set dies, i les entrades son molt i molt cares... 20$, 40$ o 60$, si, i em sembla que una part de la recaptacio se la queda un empresa petroliera. Es trist, si es veritat, perque cada dia hi passen milers de persones i aquests guanys podrien fer que Cambodja deixes de ser un dels paisos mes pobres del mon.
El primer dia vaig decidir visitar el llac Tonle Sap, que es gairebe com un mar. En realitat es com una esplanada de la mida d'un pais sencer que quan acaba l'epoca de pluges es ple d'aigua i es va assecant. Es a dir, en una epoca de l'any no hi ha res en una altra es ple d'aigua de pobles i cases flotants. Vaig estar visitant un poble flotant, si literalment, la gent viu sobre l'aigua i quan s'asseca se'n van cap al continent. Hi ha molta vida, hi ha botiguetes, escoles, la gent es passeja en barca per vendre els productes... Pero la majoria no fan res, es passen el dia estirats, pesquent per menjar i els nens juguen i van a l'escola. Es molt bonic, pero es una llastima que no poder visitar el poble sense haver de fer el recoregut turistic que fa tothom... Hi ha una empresa estatal que te el monopoli del transport al poble i els turistes nomes hi poden anar amb els seus taxis-barca. I mira que vam intentar subornar o entabanar alguns pescadors...
Com que els temples d'Angor eren un dels hits del meu viatge, hi volia dedicar temps, i em vaig comprar l'entrada de tres dies per poder-ne gaudir be, veure'ls tots i passejar-m'hi en diferents moments del dia, amb llums diferents i en moments menys visitats. El primer dia de visita, despres de Tonle Sap, vaig fer la visita curta, amb els principals palaus i temples: Angkor Wat (majestuos, impactant, meravellos, es enorme! Era l'antiga capital), Bayon (un temple on totes les torres tenen cares de budes que sembla que no paren de mirar-te) i Ta Prom (el temple de les postals amb les arrels gegantines dels arbres per sobre el temple). Vaig haver de compartir el tuk-tuk amb unes noies que vaig coneixer a l'alberg, perque si no em costava 15 dolars a mi tot solet el passeig! Pero les noies no volien seguir i a mitja tarda vam tornar perque estaven cansades... Ens haviem aixecat a les 4:30 per veure sortir el sol des d'Angkor Wat. Jo em pensava que seriem els unics a pensar-hi, pero resulta que centenars de persones van pensar el mateix! Tot i aixi va ser un moment inoblidable amb el temple amb el sol alsant-se per darrere...
Despres del tour rapid vam anar a visitar el Museu de Mines Antipersona. En realitat es una casa d'acollida de nens mutilats o afectats pers les mines. El porta Akira, un exmilitant del Khmer Rouge (moviment guerriller comunista cambodja) que s'hi va incorporar quan era petit i despres va desertar i es va aliar amb l'exercit del Vietnam per fer fora del poder el regim del Khmer Roig. Des de ben petit sabia preparar mines i manipulava tot tipus d'armes i tambe va col.locar moltes mines arreu del pais. Amb el temps es va penedir i ara es dedica a descativar mines antipersona manualment, sense material adequat i molts paisos el contracten perque els ajudi a desactivar mines. Cambodja es un dels paisos amb mes mines en actiu del mon, sobretot a causa de l'econmia del pais, que no permet pagar el cost que suposa netejar camps i camps plens de mines. Es trist, pero a CAmbodja molta gent ha hagut de patir les consequencies de les guerres i les mines... LA visita al museu va ser molt interessant. Hi havia la historia de tots els nens que havia recollit Akira i que les seves families no podien mantenir ni tenien acces a l'escola. Tots havien estat objecte d'un accident i de l'esclat d'una mina. Se'm removia tot quan llegia les seves histories, pero tots s'estimaven molt l'Akira perque els havia donat una oportunitat i podrien viure dignament. TAmbe vaig aprendre una mica mes de la historia dels ultims trenta anys a CAmbodja i del patiment d'aquesta gent. A mes, vaig entendre una mica millor que era el Khmer Roig, pero ja ho explicare mes endavant, amb la visita a la capital: Phom Penh.