El segon dia de visita a Ankor Wat va ser mes complet. En lloc de visitar nomes els temples principals, vaig visitar gairebe tots els temples en 12 hores esgotadores... Pero va valdre la pena perque vaig poder gaudir dels palaus en altres mmoments del dia i amb una llum diferent. El dia anterior vaig coneixer la Yara i la Vererna, d'Holanda i d'Austria, amb les quals em vaig retrobar mes endavant en el viatge per Cambodja... Ens vam adormir i no vam veure la sortida del sol, pero no vam parar tot el dia en una contrarellotge per visitar gairebe tots els temples i palaus que hi ha a Angkor. Aquell dia vaig veure el Pre Rup i el Bankea Sdei, molt similars als temples-piramide dels maies. Tambe vaig visitar el Preah Kahn, un dels temples ciutat mes grans despre d'Angkor Wat... Es curios perque angkor significa 'capital' en khmer antic (khmer es la llengua que es parla a cambodja). Val a dir que la companyia de la YAra i la Verena tambe a ajudar a fer el dia mes complet, i per primer cop vaig sentir que trobava gent en el cami amb qui podia compartir mes coses i mes moments, i no nomes unes hores o algun dia com amb altre gent... La connexio va ser molt bona des del primer moment. Al dia seguent ens vam separar, pero ens vam tornar a trobar a Phnom Penh (la capital de Cambodja). A mes, el conductor del tuk-tuk que ens portava per totes les ruines, en Manak, era un amic d'un noi israelia que haviem conegut a l'alberg i va ser molt agradable i ens va estar explicant coses sobre el seu pais... Com per exemple, que els homes (o els pares dels homes) compren les futures esposes als pares de les noies, i que els preus varien egons si son del camp o de la ciutat, i evidentment segons l'edat... Es com a la Xina, i la noia abandona la sevaa familia, se'n va amb un home que potser ha vist un o dos cops a la seva vida, es casen i comencen la vida conjugal... Quin horror, pobres noies! A vegades fins i tot son els pares que escullen la millor esposa que cosndieren per al seu fill, encara que aquest no ho vulgui o tingui alguna novieta... Els joves nomes es fan petonets i no passen d'aqui perque per cultura no poden i suposo que aixo tambe contribueix que tinguin aquest caracter tan infantil, comu a tot arreu dels sud-est asiatic...
D'altra banda, en Manak havia estat monjo budista, i ens explicava que tots els homes passen per una etapa de la seva vida en què han de ser monjos... Ell te 27 anys i se n'ha passt 5 com a monjo... E spassen el dia meditant, estudiant tot tipus de materies (angles, matematiques, altres llengues), pero sobretot el budisme. A mes viuen del que la gent els dona per menjar. Son molt respectats, i fins i tot hi ha lleis que els emparen. Un trista es va disfressar de monjo i se'l van endur a la preso! Quantes vegades ens hem disfressat de frares, a casa!!!
Amb en Manak vaig quedar dos dies mes perque em portes amb la seva motoreta a veure teemples que quedaven fora de la zona dd'Angkor, i amb ell vaig recorre en moto l'interior de Cambodja: poblets sense electricitat (o amb limitacions pel que fa a necessitats basiques), carreteres sense asfaltar; es a dir, la Cambodja real! Va ser tota una expperiencia, semblava (com em deia en Francesc) Diarios de una motocicleta... A mes vaig passar per xones on tothom em mirava estranyat, els nens se'm quedaven mirant com si haguessin vist un fantasma i vaig visitar temples tot solet, sense cap mes turista... I tot aixo en una scooter, a 70 km/h i recorrent centenars de quilometres... Amb ell vaig visitar Ko Ker (un complex de temples tan gran com Angkor Wat pero amb temples mes petits), Beng Melea (un altre temple perdut a la selva que l'han deixat tal com el van descobrir i tan o mes impressionat com Ta Prom, el temple dels arbres, i que de veritat recordava El llibre de la selva), Kbal Spean (un riu en que els khmer havien escolpit criatures mitologiques, animals i lingues [formes fal.liques que servien per beneir l'aigua] en les roques del fons i que es podien veure a traves de l'aigua).
EN algun d'aquests temples feia una mica de por caminar-hi perque nomes feia tres anys que havien netejat els camps de mines dels voltants, i feia la sensacio que havia de saltar pels aires en qualsevol moment...
En Manak em va convidar al seu casament i hi hauria anat si no fos perque el vol de Phnom Pehn a Kuala Lumpur era el mateix dia del casament... Estic molt content d'haver conegut en MAnak perque va ser una manera diferent de coneixer Cambodja a traves un persona del pais, a mes de gaudir de la seva companyia durant uns dies. Si una cosa caracteritza els cambodjans es el seu somriure i la seva aparent felicitat tot la seva situacio i el seu passat. Son una gent molt maca, sempre alegres i disposats a ajudar-te. A mes parlen angles molt be, a vegades millor que els mateixos turistes que els visiten... Els nens que juguen al carrer amb una alegria i una felicitat inusuals, sense cap mena de facilitats i ni consentiments que tenen els nens a Occident. Suposo que els cambodjans contribueixen a fer el seu pais encara mes encantador i mes bonic. Els paisatges del pais es repeteixen, pero no deixen mai de fascinar... Els vasts camps d'arros d'un verd o d'un groc vius, le spalmeres, les casetes de fusta, les basses els rius i els llacs, contrasten amb el blau omnipresent del cel.... Al voltant de l'immens Tonle Sa, el llac enorme del centre de Cambodja, tot es pla i les muntanyes son estranyes... Cap al sud n'hi ha mes, i al nord, cap a LAos tambes son frequents i la selva s'apodera del paisatge.
Despres d'¡qacomiadar-me d'en Manak, vaig fer cami cap a Phom Penh, la perla negra d'Asia, com l'anomenen, perque es una ciutat que va perdre la seva importancia en el passat i sembla descuidada, pero te una briilantor especial. A la gent no li agrada, pero a mi em sembla que te un encant especial... Es bruta, sorollosa, contaminada... Pero hi ha tants contrastos i tantes etnies! La pobresa omnipresent contrasta amb els 4x4 i els cotxes de luxe que son per tota la ciutat. Suposo que com cada capital del sud-est asiattic, el caos, els vehicles i els carrers plens de gent i de paradetes son una caracteristica indispensable. A Phonm Penh et trobes micos pel carrer... EL que m'agrada mes d'Asia es que m'he acostumat a veure tantes coses estranyes i culturalment xocants, des del punt de vista occidental, que ja no em sorpren res... I mira que n'hi de coses estranyes aqui!
A Phom Pehn em vaig retrobar amb la Yara i la Verena, content, i amb en Daniel i l'Omri, dos nois israelians que havia conegut a Siem Reap tambe. Estavem a una guesthouse de fusta sobre el llac que hi ha al centre de Phom Penh, on ens devoraven els mosquits pero l'ambient era immillorable, tranquil, acollidor... Es deia Guesthouse Number 9., ens hi vam estar uns dies.
Tot i l'alegria de la companyia i del lloc, el que vaig veure i aprendre a la capital va ser molt trist... Parlo de la trista historia dels ultims trenta anys... Del regim del Khmer Roig del 1974 al 1979, en que, sota les ordres de Pol Pot, van exterminar 2.000.000 de cambodjans (professors, dissidents, estudiants, intel.lectuals, opositors, militars, politics, camperols, metges, professionals de diferents sectors...) pel sol fet de ser el que eren, de tenir una professio, o de ser sospitos actius o posssibles sospitosos en el futur... Qualsevol motiu era bo per dur a terme l'objectiu del regim: una societat igualitaria sense inquietuds, dedicada al cultiu d'arros i que va suposar una involucio terrible per al futur del pais. Despres d'aquells quatre anys, el Vietnam va entrar en guerra amb Cambodja i el Khmer Roig es va dedicar a la lluita de guerrilla arreu del pais. Aixo va suposar que gairebe mes d'un ters del pais quedes minat i el poble encara en pateix les consequencies.
Vaig visitar la S-21, un antic institut que es va utilitzar durant el Khmer Roig per a torturar i interrogar sospitosos de ser enemics del regim. A vegades no calien gaires raons per acabar a les sales de totrures, i fins i tot els mateixos seguidors podien acabar en aquestes sales... Encara es poden veure els llits i la manera en que tenien lligats els torturats i les tecniques de tortura que utilitzaven els oficials. Tambe hi ha un documental on apareixen torturats, torturadors i familiars que parlen de l'epoca del Jhmer Roig. Esfreidor. Era horrible. 20.000 persones van passar per la S-21, i nomes 7 van sobreviure. Alguns podien passar mesos rebent tortures, fins que al final acabaven als Killing Fields (fosses comunes) on els mataven a cop de culata al crani per estalviar bales. Tambe vaig anar a visitar els Killing Fields, on encara hi ha restes humanes i es poden veure signes de totrura i de violencia en els cranis... El passat recent de Cambodja es molt trist.
Pero no tot es tristesa, i a Phnom Penh hi ha moltes coses per veure i per fer. El Royal Palace es la residencia reial (si, tenen rei...) i es molt semblant als palaus tailandesos de Bangkok. Hi ha una muntanyeta amb un temple que dona nom a la ciutat: phonm significa turo, i penh es el nom d'una dona que temps enrere va descobrir unes figures budistes arrossegades pel MEkong fins a la ciutat i les va portar al temple. D'aqui ve el nom de la ciutat. TAmbe hi ha un parell de mercats, una de mes antic, i on es podt veure la vida de la ciutat. Alla em vaig comprar un parell de mocadors (bufandes) en diuen ells que son molt semblants als palestins i que son una carecteristica molt important de la indumentaria cambodjana, a mes de ser una pesa de roba que porten amb orgull!
DEspres de Phonm Penh vaig baixar al sud, a Sihanoukville, a la costa cambodjana per relaxar-me... EN realitat volia pujar al nord i anara a la selva i pujar pel riu MEkong i veure uns dofins que estaven en perill d'extincio, pero com que la Yara, la VErena, en DAniel i l'Omri volien baixar al sud, vaig decidir deixar el nord per a una altra ocasio i gaudir de la seva companyia! VAl a dir que em vaig passar gairebe una setmana gaudint de la platgeta com un turista mes... Es que les postes de sol eren encisadores i cada dia que decidia marxar, m'hi acabava quedant un dia mes... Hi havia una llum especial, a mes, aixo de veure com el sol desapareix en el mar... Alla vaig moure'm amb motoreta tambe per veure cascades i altres platges... A la guesthouse on dormiem, a dos metres del mar, vaig passar un dels moments mes desagradables del viatge... Una nit em vaig despertar perque sentia que hi havia alguna cosa que es movia sobre el meu cos. Vaig enfocar amb el mobil i vaig veure dues antenes... Eren cuques! Tenia tot de cuques per sobre, quin fastic! A mes, teniem una rata a l'habitacio! Per aixo dic que un s'acostuma a la bruticia i als veins... Son part d'Asia, i la veritat es que no vull que canvii, per molt que no m'agradin!
Pero els dies a CAmbodja es van acabar, i amb molta pena vaig deixar el pais... I amb 25 dolars mes de taxa per abandonar el pais, per la cara, per que si, per que son aixi malparits! 25 dollars per entrar i 25 per sortir...
Pero be, son tantes coses que te CAmbodja i que encara em tenen fascinat... No se si es el seu passat imperial, els seus paisatges de camps d'arros, la selva, els sol radiant, o el somriure i la simpatia de la gent... Pero m'ha marcat molt. TAmbe m'ha entristit, tanta pobresa, tanta bruticia, un passat tan horrible...
D'altra banda, en Manak havia estat monjo budista, i ens explicava que tots els homes passen per una etapa de la seva vida en què han de ser monjos... Ell te 27 anys i se n'ha passt 5 com a monjo... E spassen el dia meditant, estudiant tot tipus de materies (angles, matematiques, altres llengues), pero sobretot el budisme. A mes viuen del que la gent els dona per menjar. Son molt respectats, i fins i tot hi ha lleis que els emparen. Un trista es va disfressar de monjo i se'l van endur a la preso! Quantes vegades ens hem disfressat de frares, a casa!!!
Amb en Manak vaig quedar dos dies mes perque em portes amb la seva motoreta a veure teemples que quedaven fora de la zona dd'Angkor, i amb ell vaig recorre en moto l'interior de Cambodja: poblets sense electricitat (o amb limitacions pel que fa a necessitats basiques), carreteres sense asfaltar; es a dir, la Cambodja real! Va ser tota una expperiencia, semblava (com em deia en Francesc) Diarios de una motocicleta... A mes vaig passar per xones on tothom em mirava estranyat, els nens se'm quedaven mirant com si haguessin vist un fantasma i vaig visitar temples tot solet, sense cap mes turista... I tot aixo en una scooter, a 70 km/h i recorrent centenars de quilometres... Amb ell vaig visitar Ko Ker (un complex de temples tan gran com Angkor Wat pero amb temples mes petits), Beng Melea (un altre temple perdut a la selva que l'han deixat tal com el van descobrir i tan o mes impressionat com Ta Prom, el temple dels arbres, i que de veritat recordava El llibre de la selva), Kbal Spean (un riu en que els khmer havien escolpit criatures mitologiques, animals i lingues [formes fal.liques que servien per beneir l'aigua] en les roques del fons i que es podien veure a traves de l'aigua).
EN algun d'aquests temples feia una mica de por caminar-hi perque nomes feia tres anys que havien netejat els camps de mines dels voltants, i feia la sensacio que havia de saltar pels aires en qualsevol moment...
En Manak em va convidar al seu casament i hi hauria anat si no fos perque el vol de Phnom Pehn a Kuala Lumpur era el mateix dia del casament... Estic molt content d'haver conegut en MAnak perque va ser una manera diferent de coneixer Cambodja a traves un persona del pais, a mes de gaudir de la seva companyia durant uns dies. Si una cosa caracteritza els cambodjans es el seu somriure i la seva aparent felicitat tot la seva situacio i el seu passat. Son una gent molt maca, sempre alegres i disposats a ajudar-te. A mes parlen angles molt be, a vegades millor que els mateixos turistes que els visiten... Els nens que juguen al carrer amb una alegria i una felicitat inusuals, sense cap mena de facilitats i ni consentiments que tenen els nens a Occident. Suposo que els cambodjans contribueixen a fer el seu pais encara mes encantador i mes bonic. Els paisatges del pais es repeteixen, pero no deixen mai de fascinar... Els vasts camps d'arros d'un verd o d'un groc vius, le spalmeres, les casetes de fusta, les basses els rius i els llacs, contrasten amb el blau omnipresent del cel.... Al voltant de l'immens Tonle Sa, el llac enorme del centre de Cambodja, tot es pla i les muntanyes son estranyes... Cap al sud n'hi ha mes, i al nord, cap a LAos tambes son frequents i la selva s'apodera del paisatge.
Despres d'¡qacomiadar-me d'en Manak, vaig fer cami cap a Phom Penh, la perla negra d'Asia, com l'anomenen, perque es una ciutat que va perdre la seva importancia en el passat i sembla descuidada, pero te una briilantor especial. A la gent no li agrada, pero a mi em sembla que te un encant especial... Es bruta, sorollosa, contaminada... Pero hi ha tants contrastos i tantes etnies! La pobresa omnipresent contrasta amb els 4x4 i els cotxes de luxe que son per tota la ciutat. Suposo que com cada capital del sud-est asiattic, el caos, els vehicles i els carrers plens de gent i de paradetes son una caracteristica indispensable. A Phonm Penh et trobes micos pel carrer... EL que m'agrada mes d'Asia es que m'he acostumat a veure tantes coses estranyes i culturalment xocants, des del punt de vista occidental, que ja no em sorpren res... I mira que n'hi de coses estranyes aqui!
A Phom Pehn em vaig retrobar amb la Yara i la Verena, content, i amb en Daniel i l'Omri, dos nois israelians que havia conegut a Siem Reap tambe. Estavem a una guesthouse de fusta sobre el llac que hi ha al centre de Phom Penh, on ens devoraven els mosquits pero l'ambient era immillorable, tranquil, acollidor... Es deia Guesthouse Number 9., ens hi vam estar uns dies.
Tot i l'alegria de la companyia i del lloc, el que vaig veure i aprendre a la capital va ser molt trist... Parlo de la trista historia dels ultims trenta anys... Del regim del Khmer Roig del 1974 al 1979, en que, sota les ordres de Pol Pot, van exterminar 2.000.000 de cambodjans (professors, dissidents, estudiants, intel.lectuals, opositors, militars, politics, camperols, metges, professionals de diferents sectors...) pel sol fet de ser el que eren, de tenir una professio, o de ser sospitos actius o posssibles sospitosos en el futur... Qualsevol motiu era bo per dur a terme l'objectiu del regim: una societat igualitaria sense inquietuds, dedicada al cultiu d'arros i que va suposar una involucio terrible per al futur del pais. Despres d'aquells quatre anys, el Vietnam va entrar en guerra amb Cambodja i el Khmer Roig es va dedicar a la lluita de guerrilla arreu del pais. Aixo va suposar que gairebe mes d'un ters del pais quedes minat i el poble encara en pateix les consequencies.
Vaig visitar la S-21, un antic institut que es va utilitzar durant el Khmer Roig per a torturar i interrogar sospitosos de ser enemics del regim. A vegades no calien gaires raons per acabar a les sales de totrures, i fins i tot els mateixos seguidors podien acabar en aquestes sales... Encara es poden veure els llits i la manera en que tenien lligats els torturats i les tecniques de tortura que utilitzaven els oficials. Tambe hi ha un documental on apareixen torturats, torturadors i familiars que parlen de l'epoca del Jhmer Roig. Esfreidor. Era horrible. 20.000 persones van passar per la S-21, i nomes 7 van sobreviure. Alguns podien passar mesos rebent tortures, fins que al final acabaven als Killing Fields (fosses comunes) on els mataven a cop de culata al crani per estalviar bales. Tambe vaig anar a visitar els Killing Fields, on encara hi ha restes humanes i es poden veure signes de totrura i de violencia en els cranis... El passat recent de Cambodja es molt trist.
Pero no tot es tristesa, i a Phnom Penh hi ha moltes coses per veure i per fer. El Royal Palace es la residencia reial (si, tenen rei...) i es molt semblant als palaus tailandesos de Bangkok. Hi ha una muntanyeta amb un temple que dona nom a la ciutat: phonm significa turo, i penh es el nom d'una dona que temps enrere va descobrir unes figures budistes arrossegades pel MEkong fins a la ciutat i les va portar al temple. D'aqui ve el nom de la ciutat. TAmbe hi ha un parell de mercats, una de mes antic, i on es podt veure la vida de la ciutat. Alla em vaig comprar un parell de mocadors (bufandes) en diuen ells que son molt semblants als palestins i que son una carecteristica molt important de la indumentaria cambodjana, a mes de ser una pesa de roba que porten amb orgull!
DEspres de Phonm Penh vaig baixar al sud, a Sihanoukville, a la costa cambodjana per relaxar-me... EN realitat volia pujar al nord i anara a la selva i pujar pel riu MEkong i veure uns dofins que estaven en perill d'extincio, pero com que la Yara, la VErena, en DAniel i l'Omri volien baixar al sud, vaig decidir deixar el nord per a una altra ocasio i gaudir de la seva companyia! VAl a dir que em vaig passar gairebe una setmana gaudint de la platgeta com un turista mes... Es que les postes de sol eren encisadores i cada dia que decidia marxar, m'hi acabava quedant un dia mes... Hi havia una llum especial, a mes, aixo de veure com el sol desapareix en el mar... Alla vaig moure'm amb motoreta tambe per veure cascades i altres platges... A la guesthouse on dormiem, a dos metres del mar, vaig passar un dels moments mes desagradables del viatge... Una nit em vaig despertar perque sentia que hi havia alguna cosa que es movia sobre el meu cos. Vaig enfocar amb el mobil i vaig veure dues antenes... Eren cuques! Tenia tot de cuques per sobre, quin fastic! A mes, teniem una rata a l'habitacio! Per aixo dic que un s'acostuma a la bruticia i als veins... Son part d'Asia, i la veritat es que no vull que canvii, per molt que no m'agradin!
Pero els dies a CAmbodja es van acabar, i amb molta pena vaig deixar el pais... I amb 25 dolars mes de taxa per abandonar el pais, per la cara, per que si, per que son aixi malparits! 25 dollars per entrar i 25 per sortir...
Pero be, son tantes coses que te CAmbodja i que encara em tenen fascinat... No se si es el seu passat imperial, els seus paisatges de camps d'arros, la selva, els sol radiant, o el somriure i la simpatia de la gent... Pero m'ha marcat molt. TAmbe m'ha entristit, tanta pobresa, tanta bruticia, un passat tan horrible...
1 comentari:
Bueno Markitoo, comienzas una nueva etapa de tu aventura... te deseo lo mejor! ánimos! y recuerda que todavía tienes esa estrelleta al cul! (y que dure!!)
Por cierto mamoncete...tres dias y ya de concierto eh? en tu línea..
Disfruta por los dos! ;P
Besillos y abracillos.
Nu y Laura.
Publica un comentari a l'entrada