Bali

Des que vaig comensar l'aventura, m'ha passat sovint de tenir sentiments contradictoris quan deixava un pais... I es que la tristesa de deixar Australia, un dels somnis de la meva vida, era enorme, i m'entrava melangia de pensar que potser no hi tornaria en uns anys... Totes aquelles persones, aquells locs, aquelles experiencies quedaven enrere. Pero la tristor contrastava amb l'excitacio de comensar una nova etapa, de descobrir un nou pais, una nova cultura, i la incertesa del que m'esperava...
Aixi vaig aterrar a Denpasar, la capital de Bali. BAli es una de les desenes d'illes (o centenars) d'Indonesia que te com a principal religio l'hinduisme, amb un corrent propi. Hi viuen aproximadament 3 milions d epersones i val a dir que son gent molt especial, tenen un caracter especial. Mai els falta un somriure, la felicitat els envaix, i son uns devots dels seus deus. De fet, d ele stres setmanes que vaig ser a l'illa, gairebe dues se les van passar de cerimonies i rituals! I es que a cada casa hi ha un petit temple on fan les ofrenes diaries. No els deu faltar bona sort amb tanta ofrena! Els deus deuen estar ben contents...
A mes, alla vaig coincidir amb l'any nou segons l'hinduisme a Bali. Ells l'anomenen Nyepi, el Dia del Silenci. Se suposa que aquest die els deus vigilen l'illa i s'hi passegen, i si veuen gent o llum es poden emprenayr molt i molt... Per tant, aquell dia tothom s'ha de quedar a casa o a l'hotel sense sortir i sense electricitat durant 24 hores. Si surts i t'enxampen poys anar a la preso... Es una manera diferent de celebrar l'any nou, en silenci i a casa, de fet els balinesos ni mengen... HAurieu d'haver vist com els turistes (jo inclos) i els no balinesos compraven desesperats el dia abans al supermercat... i es que tot era tancat i ningu podia sortir al carrer!
Val a dir que aquella va ser una experiencia, com en podriem dir, religiosa? Es va fer forsa llarg el dia, i la nit encara mes!
Els homes vesteixen una especie de faldilla, el sarong, i un mocador al cap. De la mateixa manera que en altres paisos d'Asia, tot s'ho prenen amb molta tranquil.litat, potser massa... Jo sempre dire que per fer un treballador occidental, en calen 2 de balineos...
Bali es coneguda pels seus temples i per la seva gent, pero sobretot per les seves platges blanques i el corall que provoca unes onades perfectes... El mar es encisador, pero les onades que rep de tant en tant el fan molt perillos i cada any hi ha victimes mortals causa de les onades gegants... I de la inconsciencia d'alguns principiants, per desgracia. I es que la marea pot jugar males passades, i quan baixa e smolt facil que una onada t'esclafi contra el corall...
Jo em vaig endur un parell de mals records que em van frenar una mica les ganes d'agafar onades grans i em van col.locar al lloc que em pertocava... Quan le sonades son mass grans i estas despistat, et poden fer una rentada que t'impediex sortir a la superficie en gairebe un minut... I la sensacio es molt desagradable, just quan veus la llum i creus que surts, una altra onada t'enfonsa...
M'hauria agradat fer mes surf, pero les limitacions em van marcar... A vegades les onades eren massa grans o no tenia prou nivell, pero tot i aixi vaig tenir bone sjornades d'onades perfectes!
Al sud hi ha la peninsula de Bukit amb tot de platges de corall que son famoses a tot el mon: Bingin, Padang-Padang i Uluwatu (que rep les onades mes grans i on van els professionals), de fet s'hi fan competicions cada any...
Vaig passar les 3 setmanes a Kuta, diguem-ne la principal destinacio turistica de Bali, on van tenir lloc els atemptats fa uns anys enrere. Es horrible, massificat, ple de turistes, venedors, discotecques, res a veure amb la resta de l'illa... Pero es on hi havia tot el moviment i on vaig trobar un hotelet molt barat. A mes, tenia totes les facilitats (bons restaurants, platja, internet, supermercat). Suposo que le fet de llogar un motoreta i anar amunt i avall em va ajudar a suportar-ho... Be, tambe he de reconeixer que era ple de sueques de vacances...
M'haurieu d'haver vist, una motoreta, una taula de surf, i tota l'illa per recorrer! VAig veure platges precioses, temples en penya-segats, volcans, camps d'arros que semblaven terrasses... I tambe vaig haver de combatre l'estres que suposa conduir a Asia, es una bogeria! Tothom te pressa, tothom vol passar, tohom et pita... Encara em pregunto perque no em va passar res...