Krabi - Full Moon Party - Ko Tao

Ara soc a Bangkok, preparant-me per anar a Sieam Reap (Cambodja), on hi els temple d'Angkor, una de les set meravelles del mon. L'unic problema es el cami, que m'han dit que l'autobus va 30 km/h per carreteres de sorra plenes de forats i pel mig de muntanyes selvatiques... Per 6 euros un trajecte de 12 hores no se'n pot demnara mes!

Fa dies que no escric res. La culpa la te la pluja que ha caigut durant cinc dies a l'illa de Ko PhanGan i els preus desorbitats de que cobren per connectar-te a internet: 3 euros l'hora! Si, hi ha una altra Tailandia no tan barata i feta a mida d'Europeus malgastadors on jo no tinc lloc...

Abans d'arribar a l'illa vaig estar a Krabi. Una regio i el nom d'un poble. El poble no te gaires coses interessants, pero a 45 minuts en longboat (taxi maritim de molta inestabilitat i que inspira poca confiansa, es a dir una barca allaragada de fusta corcada!) hi la platja de Rei Ley, amb aigues cristalines, formaciones rocoses molt impactants i nomes aptes per escaladors professionals (es a dir, no aptes per a mi) i envoltada d'illots boscosos i rocosos. Meravellosa. llastima que nomes m'hi vaig poder estar unes hores (m'hi hauria d'haver passat un parell de dies) perque volia anara cap a Ko Phan-Gan, una de les illes dela costa est de Tailandia, i centre neuralgic de la festa tailandesa: en una de les seves platges es fa mensualment la Full Moon Party, festa de la lluna plena. Per tant, si volia tenir un lloc barat per la festa hi havia d'anar un parell de dies abans. Es increible, cada dia es fa festa en aquella illa! A mes, aprofiten qualsevol excusa per celebrar macrofetses: que si Half Moon Party, que si Black Moon Party, que si Pool Party a la piscina d'un complex turistic... Una bogeria!!! Pero el tipus de gent i de turisme es mol decebedor... Tot fet a mida perque els occidentals s'emborratxin, gastin i acabin amb l'esperit de l'illa... No crec que hi torni, ara que ja ho he viscut una vegada.
Aixo si, vaig sobreviure a la festa. Molts pronosticaven que em despertaria a mig mati al terra de la platja amb les butxaques buides i desorientat... Pero no va ser aixi, va ser una festa com poques! Pero nomes per la musica, el lloc i la gent amb qui compartia aquell moment!

Cap a 20.00 persones arriben a l'illa per la festa de la LLuna Plena... Doncs, jo, com que soc molt oportu, vaig escollir el millor mes de l'any per anar-hi: Novembre, el mes mes plujos de la zona del golf de Tailandia i amb pluges monzoniques... Si, van ser 4 dies, dels qual 3 va ploure constantment. Aixo si, com que plovia durant el dia, la gent dormia: a la nit, la gent sortia de festa i era un no parar... I jo no vaig ser una excepcio, pero no m'acabava d'agradar l'ambient que hi havia i el tipus de diversio. M'ho vaig passsaa be perque vaig coneixer un grup d'argentins que vennien de recollir fruita de Nova Zelanda i estaven en ruta per Asia, si no fos per ells... HI havia un 30% d'anglesos, un 30% d'israelians i el tant per cent restant de tot el mon! Mai no havia vist tants israelians junts! Fins i tot els cibercafes tenien reclats en hebreu... I ells anglesos semblaven hooligans...
En aquestes festes la gent no vol passar-s'ho be. Nomes volen beure fins a rebentar i no mantenir-se drets, intentar follar amb qualsevol cosa que es mogui i la musica es molt dolenta...
Sort que el dia de la Full Moon Party em vaig trobar gent que havia conegut durant el viatge i vaig descobrir un lloc al final de la platja on la gent volia gaudir de la musica, passar-s'ho be i no molestar ningu! Allo va ser molt semblant a una rave (festa de musica electronicai alternativa i oberta a tothhom) i m'hi vaig quedar fins a veure sortir el sol... U moment per recordar.

DEspres d'aixo vaig necessitar uns dies per recuperar-me. Com que no coincidia amb la majoria de la gent que hi havia a Ko PhanGan, vaig anar a una illa situada a 45 km: Ko Tao (illa tortuga). Es una illa envoltada de corall i un paradis per als submarinistes. Les platges em recordaven les de la Costa Brava: aigua cristal.lina, sorra blanca i roques des d'on banyar-se que amaguen petites cales... Com que havia plogut tant els dies anteriors, es veu que la visibilitat per fer submarinisme era bastant dolenta. Jo m'havia gastat els diners per capbussar-me a Phi Phi i aqui nomes vaig gaudir de les platges, que no es poc... Vaig llogar una motoreta vaig recorrer gairebe tota l'illa! Es un altre paradis, i el tipus de gent que s'hi queda busca tranquil.litat i es diferent de Ko PhanGAn. M'hi vaig quedar 4 dies , pero m'hi hauria quedat tota la vida... Quina pau i quina harmonia, envoltat de palmeres i aigues ciristal.lines... Al costat de l'illa, n'hi ha una altra mes petiteta que es diu Ko Nang Yuang i es un petit paradis! Sorra blanca amb aigües caribenyes... Llastima que tothom hi va i gairebe no hi ha espai, pero ben dinat la gent marxa i es gairebe tota per als tres o quatre que ens hi quedem a veure la posta de sol... El Tailandesos son molt llestos, com que saben que es una meravella, la qualifiquen de parc natural i et cobren entrada... Pero valia la pena, i vaig repetir! Hi vaig anar dos dies.
L'unic problema que tenen le silles de Tailandia son els preus... Si, son molt mes barats que alla. Pero forsa mes cars que no pas al nord i els diners volen! Despres de voltar, tinc la sensacio que Tailandia ha deixat de ser el paradis per als motxilers, tot es molt turistic, tot esta preparat i explotat per al turisme, els preus van pujant i molts tailandesos busquen treure'n diners i n'estan farts de certs turistes... Suposo que es inevitaable, i que jo tambe hi he contribuit. M'hauria agaradat visitar el pais uns quants anys enrere. Esttic segur que era molt mes autentic i no tan artificial. A mes, trobo a faltar tenir contacte amb gent local, aprendre de la cultura del pais... La llengua, la cuina, les tradicions... En aquest aspectee, em sembla que he visitat TAilandia com un occidental mes que ha vingut a deixar-hi diners... LA veritat es que no buscava, com la resta, nomes anar als llocs on es reuneixen tots els backpackers i no fer cas de l'entorn, sino que tambe volia viure, encara que fos una mica, el pais per dintre, amb un minim contacte amb tailandesos. Finalment he tingut pocs contactes i he ant on va tothom i he fet el que fa tothom... Des d'alla sembla una cosa diferent, amb aventura, pero un cop aqui te n'adones que hi ha moltes persones que fan el mateix i la manera de visitar els pais no es la d'un turista mes. Supos que m'hauria agradat viure'l una mica, no nomes estar-hi de passada...

La propera parada es Cambbodja. Es molt me pobre i m'interessa molt mes culturalment. De moment estic aprofitant els ultims tres dies a BAngkok. Aqui he fet una proesa. A Tailandia no hi gairebe papereres i hi ha forsa bruticia. A mes, els budistes tenen la filosofia de no matar cap animal. Doncs aquets combinació, afegida a les altes temperatures, provoca que proliferin les rates i les cuques. Aixi que ahir, com que soc un valent, vaig tastar cuca a la planxa i llagosta ( i no pas la de mar exactament...) fregida! Em va fer fastic, pero val a dir que son molt bones. Son cruixents i tenen un bon gust, es com carn... Ara que ja ho he fet no hi tornare! Suposo que cal provar-ho tot un cop a la vida! I jo que em queixava de tenir sempre petits veïns...