Bé, no tot podia ser bonic... L'altre dia, quan deixava Pai amb tristesa (recomanable 100%, descans, vida bohèmia, hippies, gent oberta, vida barata i a l'aire lliure...Per primer cop he descnasat, el bungalow de la foto es on dormia), vaig començar a trobar-me malament... De Pai a Chiang Mai: 3 hores amb autobus. De Chiang Mai a Bangkok: 10 horees amb autobus...Doncs em vaig començar atrobar malament, febre, mareig... I pensava, ja està, la Malària és aquí! Però no va ser tant... A mig camí de Bangkok vaig estar vomitant (encara em xiulen les orelles del que deien els tailandesos mentre els depertava amb el meu malestar) i finalment em vaig adormir... Vaig arribar a Bangkok a les tres de la matinada i volia enllaçar amb un altre autobus cap a Phuket (14 hores més), una illa del sud. Peò no podia mé si vaig anar al centre a buscar una pensió d'aquestes amb cuques. Vaig dormir 12 hores, i com que em vaig despertar bé, sense molèsties, vaig decidir seguir amb la ruta...I després de 14 hores en autobús, sóc a Phuket!
He arribat al matí i he anat al backpackers hostel (que és molt recomanable) i allà he trobat unes australianes i un anglès i hem anat a una platja d'aigues cristal·lines i m'he estirat a fer com els llangardaixos... Intentar agafar una bona temperatura i camuflar-me en l'ambient! Quina platja, és com mil almadraves juntes!
I encara queda el millor, aquesta era normaleta! Demà me'n vaig a fer un viatget d'un dia en vaixell per la zona, a una badia que es diu Phang-Nga, on hi ha un poblet de pescadors flotant, l'illa on es va rodar una peli de James Bond i uns paisatges de somni!
I l'endemà: les illes Phi Phi! El paradís! És on es va rodar La Playa, i allà faré un curset de submarinisme en aigües transparents i en una reserva marina amb milers de peixos! Quines ganes...
La veritat és que amb la platja he perdut el malestar... Deu ser la companyia! O potser l'entorn...Quins pasiatges! T'entren unes ganes de quedar-t'hi...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Què cabróooooon!!!! Em penso que no cada dia estaré d'humor perquè vinguis donant enveja...
Res nen, una abraçada amb ce trencada per que no t'oblidis d'on vens encara que segueixis marxant!
Anirem llegin-te des de la comarca ;)
Ánimos Marc!!! Ten cuidao con el aguiya y los mosquitos!
Tas ya bien??!!
Mil besines!
Hola kosinet... em fa molta "ilu" eskriure't alguna kosa en el teu blog... desitjo k no et kedi ni un rakó del mon per explorar... i kuan tornis... sense presses esklar! ... torna ple de bons rekords i buit de mals rollos passats... Et trobem a faltar l'Hug i jo. Dues abraçades!
Arnau, em sembla que ens faràs enveja a tots els que et seguim pel blog.
Guarda't de les bèsties petites i de les grosses!
Bon viatge
Hola Arnau, que et vagi molt bé el viatge, està molt bé això de poder-lo anar seguint per internet!
Fliparàs amb els esculls de corall, és dels millors espectacles de la natura que existeixen!
Publica un comentari a l'entrada