Cambodja

Cambodja es fascinant. No tinc mes paraules.

Vaig deixar Bangkok aviat al mati, direccio el pas de Poipet, pas fronterer entre TAilandia i Cambodja. Just abans d'arribar-hi, un acompanyant de la companyia d'autobusos ens va demanar el passaport i 37 dolars per fer el visat (que justament no habia pogut tramitar a Bangkok perque no tenia prou temps!), quan en realitat costava 20 dolars. Aixi que uns quants ens vam negar a pagar i ens van fer fer les cues i demanar la tramitacio nosaltres mateixos. Jo ja havia estat avisat, tot i aixo vaig haver de pagar 27 dolars perque els policia de la frontera no li rotava de fer-me el preu acordat! Merda de corrupcio! Ho tenem tan ben muntat per anar esgararpant dolars i baths (moneda tailandesa) que a vegades fa fastic, t'emprenyes amb qualsevol...
LA frontera entre Tailandia i Cambodja es una ciutat sense llei... Hi arribes i t'omples d'una sensacio estranya i vols sortir-ne rapiament... Hi uns quants casinos (prohibits a tots dos paisos) que contrasten amb la bruticia, els carrers sesnse asfaltar i plensa de pols i nens despullats que et veenes a demanar diners.
Un cop vaig pagar la multa corresponent per ser turista i haver de viatjar (ningu ha penat mai que aixo dels visats es anacronic i que es una excusa per engreixar les arques dels paisos; vull dir, el mon es monlt gran, i no m'agrada que em rebin als llocs cobrant-me diners per visitar-los, hauria de ser gratuit,no? Tambe em fa penar en la gent que no pot travessar fronteres per culpa del seu passaport, ja sigui sengales, marroqui o el que sigui... Calen aquest murs?)
Vaig seguir el viatge en autobus per Cambodja. Tota una experiencia. Carreteres plenes de forats, de motoretes, carros i pols, molta pols... Pero jo, com que pujo a un autobus (tren, cotxe, avio...) i m'adormo a l'instant, vaig caure rendit pocs segons despres d'entrar-hi! Unes hores mes tard, 3 hores mes del que havia previst la companyia d'autobusos, vaig arribar a Seam Reap. Segons he llegit, triguen mes perque arribis cansat i vagis a la primera guesthouse o alberg i paguis mes!
Siem Reap es una ciutat situada a uns 15 km d'Angkor Wat, la zona on hi ha concentrats un bon nombre de temples de l'epoca l'Imperi khmer. Es una de les set meravelles del mon, com el Machu Pichu, la Gran Muralla, etc... Es pit fer la visita en un dia, tres dies, o set dies, i les entrades son molt i molt cares... 20$, 40$ o 60$, si, i em sembla que una part de la recaptacio se la queda un empresa petroliera. Es trist, si es veritat, perque cada dia hi passen milers de persones i aquests guanys podrien fer que Cambodja deixes de ser un dels paisos mes pobres del mon.
El primer dia vaig decidir visitar el llac Tonle Sap, que es gairebe com un mar. En realitat es com una esplanada de la mida d'un pais sencer que quan acaba l'epoca de pluges es ple d'aigua i es va assecant. Es a dir, en una epoca de l'any no hi ha res en una altra es ple d'aigua de pobles i cases flotants. Vaig estar visitant un poble flotant, si literalment, la gent viu sobre l'aigua i quan s'asseca se'n van cap al continent. Hi ha molta vida, hi ha botiguetes, escoles, la gent es passeja en barca per vendre els productes... Pero la majoria no fan res, es passen el dia estirats, pesquent per menjar i els nens juguen i van a l'escola. Es molt bonic, pero es una llastima que no poder visitar el poble sense haver de fer el recoregut turistic que fa tothom... Hi ha una empresa estatal que te el monopoli del transport al poble i els turistes nomes hi poden anar amb els seus taxis-barca. I mira que vam intentar subornar o entabanar alguns pescadors...
Com que els temples d'Angor eren un dels hits del meu viatge, hi volia dedicar temps, i em vaig comprar l'entrada de tres dies per poder-ne gaudir be, veure'ls tots i passejar-m'hi en diferents moments del dia, amb llums diferents i en moments menys visitats. El primer dia de visita, despres de Tonle Sap, vaig fer la visita curta, amb els principals palaus i temples: Angkor Wat (majestuos, impactant, meravellos, es enorme! Era l'antiga capital), Bayon (un temple on totes les torres tenen cares de budes que sembla que no paren de mirar-te) i Ta Prom (el temple de les postals amb les arrels gegantines dels arbres per sobre el temple). Vaig haver de compartir el tuk-tuk amb unes noies que vaig coneixer a l'alberg, perque si no em costava 15 dolars a mi tot solet el passeig! Pero les noies no volien seguir i a mitja tarda vam tornar perque estaven cansades... Ens haviem aixecat a les 4:30 per veure sortir el sol des d'Angkor Wat. Jo em pensava que seriem els unics a pensar-hi, pero resulta que centenars de persones van pensar el mateix! Tot i aixi va ser un moment inoblidable amb el temple amb el sol alsant-se per darrere...
Despres del tour rapid vam anar a visitar el Museu de Mines Antipersona. En realitat es una casa d'acollida de nens mutilats o afectats pers les mines. El porta Akira, un exmilitant del Khmer Rouge (moviment guerriller comunista cambodja) que s'hi va incorporar quan era petit i despres va desertar i es va aliar amb l'exercit del Vietnam per fer fora del poder el regim del Khmer Roig. Des de ben petit sabia preparar mines i manipulava tot tipus d'armes i tambe va col.locar moltes mines arreu del pais. Amb el temps es va penedir i ara es dedica a descativar mines antipersona manualment, sense material adequat i molts paisos el contracten perque els ajudi a desactivar mines. Cambodja es un dels paisos amb mes mines en actiu del mon, sobretot a causa de l'econmia del pais, que no permet pagar el cost que suposa netejar camps i camps plens de mines. Es trist, pero a CAmbodja molta gent ha hagut de patir les consequencies de les guerres i les mines... LA visita al museu va ser molt interessant. Hi havia la historia de tots els nens que havia recollit Akira i que les seves families no podien mantenir ni tenien acces a l'escola. Tots havien estat objecte d'un accident i de l'esclat d'una mina. Se'm removia tot quan llegia les seves histories, pero tots s'estimaven molt l'Akira perque els havia donat una oportunitat i podrien viure dignament. TAmbe vaig aprendre una mica mes de la historia dels ultims trenta anys a CAmbodja i del patiment d'aquesta gent. A mes, vaig entendre una mica millor que era el Khmer Roig, pero ja ho explicare mes endavant, amb la visita a la capital: Phom Penh.