dimecres, 24 de desembre del 2008

Melbourne

Finalment vaig arribar a la destinacio principal del viatge: Australia, no worries land. Com diuen sempre els australians, i que jo crec que es una filosofia de vida. No worries (que vol dir 'cap problema', 'sense preocupacions') diria que es la frase que mes diuen aqui. Be, potser take it easy, tambe.

Vaig aterrar a Melbourne, capital de la regio de Victoria. Em sembla que es una de les ciutats que mes al sud de l'illa. 3,5 milions d'habitants repartits en barris i un centre (city) ple de rascacels. El riu Yarra creua la ciutat i hi aporta un aire bohemi. La platja obre la ciutat a la badia de Phillips. Te un aire europeu, barreja entre mediterrani i angles, i despren vida arreu. Es plena de pubs, nightclubs i locals de musica en viu a mes de tots els music que toquen al carrer. Es la ciutat australiana rockera per excel.lencia. Cada dia hi ha concerts. Era de les coses que mes em va agradar!

A l'hostal hi havia tot d'europeus refregantme per la cara que tenien una Woeking Holiday ( VISA que permet treballar a Australia durant un any joves entre 18 i 30 anys). I jo, amb el meu merdos visat de turista... Pel que vaig veure hi havia molta feina a Melbourne, sobretot als bars i restaurants. Pero a mi no m'interessava quedar-me a la gran ciutat, el meu objectiu era Byron Bay (ja explicare mes endavant per quins motius).

Diuen que a Melbourne pots viure les quatre estacions de l'any en un dia. I es cert. Tant et pots rostir de calor com si fossis a Bangkok, com et pots morir de fred pel vent gelat del sud, com et pots refredar per la pluja que descarrega en 5 minuts. I jo va aterrar en el millor moment! En el moment de l'any que mes inestable es el temps! El primer dia i el segon feia molt de sol, pero el vent gelava quan eres sota l'ombra dels gratacels... Ara, els altres dies no parava de ploure!!! Sort que no vaig decidir enviar cap a casa els pantalons llargs i el jersei...

Aqui tot es cool (guai, de puta mare). LA gent es cool, molt moderna, avegades supera BArcelona i molesta... LA roba, els bars, les botigues... Els australians estan orgullosos del seu pais i del seu caracter! S'anomenen a ells mateixos aussies (que es pronunciaria aixi: /ozi/), i a vegades fan broma i duen the land of Oz. Son molt de la broma, i si ames afegim l'accent que tenen, al rpincipi vas mes perdut que... Pronuncien les vocals diferents, a vegades els que tenen l'accent mes de l'outback, de poble, per entendre'ns, em recorden una mica als escocesos. A mes, aqui tots som mate (company, amic, tio). What's up, mate?

6 comentaris:

Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten ha dit...

Bé noi, només que passis un bon Nadal,en aquestes terres tant llunyanes! mira de no enyorar-te gaire, encara que en dies com aquests
es fa dificil no trobar a faltar el Canigó nevat, o l'escudella de Nadal!
te'n envio una per facebook
una abraçada molt forta!!
francesc

Xenda ha dit...

micason tu! m'havies dit que no portés jaqueta!!! em sembla que no et faré cas i agafaré alguna cosa primeta... que jo sóc molt fredolica ;)

guapins, que passis unes molt bones festes! Ens veiem aviat!!! Un petonàs enorme!!!

Laura ha dit...

Niño!!! se te ve mu caniho! cuidate eh?? Un besazo y feliz año!! Todos nos acordamos mucho de ti!!

CUIDATE MUCHÍSIMO!

David ha dit...

Bon any nou Marcus!!! A veure si ens actualitzes, que això està paradet, eh?
Una abraçada!

Xenda ha dit...

eeehhhh que tens als teus seguidors abandonats!!! volem veure fotos de Byron Bay, penja fotos de tios catxes fent surf!!! :)

Ens veiem d'aquí 15 dies!!! aaahhhh uoooo bieeennnn ;)

Pep ha dit...

Marc, escriu-me un mail que et poso en contacte amb en Murray, un bon amic que viu a Melbourne. Ja veig que no ho estàs passant gens malament.

Sault i alegria,

Pep